Etern Emili Baleriola
Karles Torra (1960-2022)
El Karles Torra era un tio fort, corpulent, de veu fonda i decidida. Era una persona que no et deixava indiferent, el seu posat t’abraonava. Diguéssim que quan et trobaves de tu a tu amb ell guanyava de golejada. Malgrat la seva aparença forta i dura era un home molt sensible, la música i l’art l’emocionaven. Tenia una educació exquisida heretada dels seus pares. Jo recordo molt la seva mare, la senyora Germà. Trobo que el Karles tenia més semblança a la mare que al pare.
Jordi Sabatés, amb tot l'enyor...
L’11 de gener de 2022 ens deixava el mestre Jordi Sabatés. Per sort, els amics de Jazz Terrassa li han muntat un sentit homenatge que tindrà lloc aquest proper divendres dia 16 de desembre a les 22:00 hores a la Nova Jazz Cava. Jordi Sabatés havia actuat a la Jazz Cava desenes de vegades, la primer d’elles l’any 1974 a dos pianos juntament amb Tete Montoliu. La darrera vegada havia estat l’any 2017 amb aquella mítica Happy Reunion que al voltant del mestre va congregar a figures com Carles Benavent o Toti Soler, entre d’altres.
Seixanta anys d'Edigsa
S’acaba aquest any 2022 i ha brillat per l’absència de recordatoris al seixantè aniversari de la fundació de l’editora discogràfica Edigsa. Tret d’algun article de Quim Vilarnau i alguna referència, la cosa ha passat com si es tractés d’una empresa clandestina. Jo no sé si aquest seixanta aniversari molesta o bé tot el que té a veure amb la música és menystingut. El que està clar és que Edigsa va ser una eina fonamental per normalitzar l’ús del català i fer-lo accessible com a instrument habitual del dia a dia.
La Barcelona Art Orquestra interpreta la Música Laietana
Sorgida de l’entorn de l’ESMUC, la Barcelona Art Orquestra va néixer amb la voluntat d’oferir un treball seriós i continuat a la creativitat dels músics del nostre país. Des d’aleshores, sota la direcció artística del pianista Lluís Vidal, no ha parat de treballar en aquesta direcció.
La font gelada
Diuen que quan un no té pressió i fa el que li ve de gust és capaç d’esbossar grans obres, o com a mínim una obra que respira autenticitat. Escoltant La font gelada (Fina Estampa, 2022) d’Ernest Crusats he arribat a aquesta reflexió. El disc de l’Ernest és un disc petit, íntim i fins a cert punt introspectiu. Això no vol dir que sigui un treball de dimensions petites sinó més aviat al contrari. És un disc cuinat a foc lent, lluny de l’agressivitat del mercat, més enllà de la tecnologia i les màquines que ens faran parar bojos.
Chet Baker
A prop de l’estació Central d’Amsterdam s’hi troba l’hotel Prins Hendrik. Fins l’entrada del segle XXI, el carrer que guarda l’hotel era un lloc bastant humit, d’extraradi, barat. Però actualment, la pressió urbanística i l’afluència de turistes l’han convertit en un lloc gairebé cèntric i inofensiu. Malgrat tot, quan un es mira l’hotel amb calma encara es pot imaginar la mena de lloc que era en l’època que el freqüentava Chet Baker, un espai gens transparent i molt econòmic.
Un entre tants, Ovidi Montllor
Enguany celebrem cinquanta anys de la sortida del primer LP d’Ovidi Montllor. Per celebrar dita efemèride em proposo fer un recorregut partint de les circumstàncies que van envoltar la seva gravació i un acostament al context que la va propiciar. Per fer-ho ens valdrem de la figura del percussionista de Terrassa Adrià Font.
El segell Zeleste-Edigsa
Si la sala Zeleste obria les portes l’any 1973, l’aparició del segell Zeleste-Edigsa data de tot just un any després, el 1974. La consecució del segell discogràfic s’emmarca en l’obsessió de Víctor Jou de fer quelcom més que una simple sala de concerts i espai per fer una copa. La seva idea és crear una oficina de management i un segell discogràfic per tal que els artistes tinguin en la nova sala un referent i un espai per poder desenvolupar la seva obra.
Searching, Pegasus
Pegasus era un grup en constant evolució.
