Àlex Gómez-Font

El mar Mediterrani forma part del nostre ADN, de la nostra manera de fer i de ser. Pot semblar romàntic pensar que som així per culpa d’aquest mar. Potser no cal ser tan romàntic ni extrem, però si és segur que d’alguna manera ens ha influït.

M’arriba el nou treball de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Em sorprèn pel format, no és un CD, sinó que és un llibre que inclou un CD. L’ha editat Godall Edicions. El disseny i la presentació de la coberta és exquisit, sobri i elegant. Després d’aquesta primera visió veig que el llibre té un subtítol: “Poemes musicats de clàssics catalans”. Déu ni do, quin atreviment! Que a aquestes alçades de la seva carrera en Bocanegra dediqui tot un treball a aquests clàssics té un alt risc, en pot sortir escaldat.

El Músiques Disperses s’ha consolidat com una de les fites anuals imprescindibles. Una de les grans virtuts és haver aconseguit situar Lleida en el mapa d’aquest tipus d’esdeveniments on com a mínim un cop a l’any molts sentim la necessitat de deixar-nos caure per la ciutat. L’encert d’aquest festival és una programació de qualitat en un format proper i íntim que fan del Mud una delicatessen.

El passat 9 de febrer de 2017, a l’Auditori Marcelino Camacho de Madrid, el col·lectiu Canción del Pueblo va oferir un recital per celebrar el 50 aniversari. Canción del Pueblo va sorgir l’any 1966 i majoritàriament estava format per estudiants universitaris que feien cançons amb textos propis i de poetes com Antonio Machado, Miguel Hernández o Arciprestre de Hita, entre altres. Tot i que ja havien actuat en públic, la història ha fixat el seu concert ofert a l’Institut Ramiro de Maezto el 22 de novembre de 1967 com a punt de partida.