Aquest passat dimarts dia 27 va fer 25 anys que Xavier Cugat ens va deixar. En algun moment m'entretindré a escriure la multitud d'anècdotes que m'han explicat d'ell i que són poc conegudes. No obstant, m'agradaria recuperar una de les seccions que durant dues temporades vaig fer gràcies a Oriol Carreras, al programa Som Aquí de Canal Terrassa Vallès. Entre els protagonistes d'aquella secció musical vàrem dedicar un dia a Xavier Cugat, el gran Xavier Cugat.
Una vetllada emotiva, "carinyosa", sincera, amb cor. La sala d’actes de la biblioteca de Caldes de Montbui plena de gom a gom. Feia patxoca, a banda que el públic estava format per moltes persones que estimaven al Gato, que se l’havien fet seu. Des del veí que havia compartit replà d’escala passant per gent que escolta la seva música, o la seva família més directa. També hi havia la iaia que havia sentit parlar d’ell però que no acabava de fer-se la idea global de qui era. Al seu costat, grans músics locals com l’Isma Pérez i en Macau.
Després de mesos de feina i d’incertesa podem dir que finalment ja hem pogut materialitzar un petit homenatge a Gato Pérez. Hi havia dues raons bàsiques que ens feien creure en la urgència de dur a terme algun tipus d’acte relacionat amb el Gato. En primer lloc, aquest any 2015 és un any carregat de simbolisme, ja que es compleix el 25 aniversari del seu traspàs. En segon lloc, s’ajunta el fet de que el Gato va viure els darrers anys a Caldes de Montbui. A hores d’ara encara no s’havia realitzat cap tipus d’acte amb certes garanties.
En Jordi Soley m’ha enviat una imatge del Víctor Ammann i en Xavier Batllés treballant amb un sintetitzador moog. M’explica que aquest va ser un dels primers moog que hi va haver al país. Ell mateix el va utilitzar durant la gravació del disc Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest moog estava als Estudis Gema del carrer Sardenya i també es va utilitzar per gravar altres treballs mítics com Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.
Al Museu del Cinema de Girona hi ha una exposició que porta per títol Garbancito de la Mancha, 70 anys del primer llargmetratge europeu d’animació en color. Tot s’emmarca en una mostra dedicada a Els orígens del cinema d’animació a Catalunya, comissariada per Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.
La història de Jesús Peyrón Moreno, conegut artísticament com a Jesús Moreno, és segurament la història d’un dels músics del país, com a mínim dels que jo conec, que ha treballat amb més figures internacionals de referència de la història de la música moderna: Nat King Cole, Frank Sinatra, Carmen Miranda, Edith Piaff, Josephine Baker, Ertha Kit, Stan Getz, Sammy Davis Jr., Joan Manuel Serrat i un llarg etcètera. Jo conec bé la vida de Jesús Peyrón i la valoro d’allò més.
A l'anterior article dedicat a l'excepcional i excel·lent aportació vocal de Mi Generación a la història del nostre rock em vaig deixar alguns detalls que crec que són interessants de remarcar. És per això que he decidit fer aquest segon apunt i segurament no serà l'últim.
No es cap secret afirmar que en la història del rock de casa nostra ha mancat cantants que hagin brillat en majúscules. En la majoria dels casos, i en rares excepcions, els cantants han destacat per altres aptituds que poc tenien a veure amb la seva qualitat i personalitat vocal. Només cal agafar referències com Miguel Rios o Loquillo i veurem que la seva manera de cantar s’acosta més a un cantant de segona divisió que no pas a un bon cantant de rock.
Repassant papers m’he trobat amb un retall de la desapareguda revista disco expres, concretament del dia 20 d’abril de 1973 en la que Jordi Sierra i Fabra es feia ressò de l’aparició del disc Un gran dia de Ia-Batiste.
A l’anterior entrada dedicada a Tapiman havíem deixat el grup en un punt àlgid i amb grans expectatives de cara al futur immediat. El següent pas seria entrar a l’estudi per enregistrar un disc de llarga durada. Donada la singularitat del trio de Tapiman i que la seva energia es basava en un directe cru i contundent es volia gravar un disc en viu. Diferents circumstàncies tècniques dificultaven enregistrar un directe en bones condicions.
