Sembla que no arribi mai, però la veritat és que ja tenim a la cantonada el BCNmp7 dedicat a l’esclat i sorgiment del rock progessiu a Barcelona, referència i punt d’inici d’una nova manera de fer i viure la música al nostre país. Abans d’explicar com hem acabat vertebrant aquesta jornada m’agradaria comentar un parell de coses en quant al funcionament i la manera de procedir.
Al programa Som Aquí presentat i dirigit per Oriol Carreras dedicant secció a Pau Riba a partir de la seva obra escrita i dos dels seus àlbums més representatius: Dioptria i Jo, la donya i el gripau.
El 1997 Martirio i Chano Domínguez van editar Coplas de Madrugá, un disc que no va passar desapercebut i que s'ha convertit en una referència. Va suposar una renovació per a la “copla” incorporant el jazz i l'enorme personalitat i estil de Martirio i Chano Domínguez. El 2004 van tornar a repetir l'experiència, aquesta vegada amb Big band i orquestra amb un àlbum que van anomenar Acoplados. Incomprensiblement, aquests dos treballs que haurien d'estar al costat de les grans obres mestres de la història de la música es trobaven descatalogats. Ara, s'han reeditat en un doble compacte, Las coplas de Martirio i Chano Domínguez (Karonte, 2013). A propòsit d'aquesta reedició vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb Martirio i Chano Domínguez. Martirio, Maribel, xerrava amb entusiasme i afecte d’aquella aventura, mentre Chano puntualitzava aspectes més tècnics i musicals.
La publicació del nou treball de Tomatito, Soy Flamenco (2013), és l'excusa perfecte per mantenir una agradable conversa amb aquest gran guitarrista flamenc.
Aquest és el darrer dels tres capítols que hem dedicat al productor Àngel Fàbregues (Als 4 Vents), 30 anys després de la seva mort. Amb aquest darrer capítol tractem la feina que va fer en el desenvolupament d'una nova manera de fer cançó infantil. Dins del seu llegat, el grup més important al respecte ha estat Ara va de bo. En aquesta ocasió vam comptar amb la participació de Jordi Roura, un dels membres fundadors d'Ara va de bo.
Ahir, en Josep Fortuny em concedí l’honor de fer-li de mestre de cerimònies a la presentació del seu debut literari, El soroll després de Kerouac.
Passats dos dies de la presentació del disc i el tribut a Manolo Bolao i un cop refredades les sensacions i reflexionat tot el que va passar, em disposo a fer-ne cinc cèntims. D’entrada, la valoració és molt positiva. Quant es monten aquest tipus de gresques al voltant de temes musicals y culturals un sempre està patint fins el darrer minut ja que de per si, sempre solen ser actes minoritaris. A banda, sempre costa molt movilitzar a la gent i fer arribar la informació.
La meva secció al programa SomAquí presentat i dirigit per Oriol Carreras al Canal Terrassa Vallès. Aquest és el segon dels tres capítols que dedico a la figura de l'Àngel Fàbregues i el seu llegat. En aquest cas ens centrem en el Grup de Folk. A la secció vam tenir el plaer de comptar amb la intervenció de Jaume Arnella.
Al número 106 de World 1 Music vaig tenir l'ocasió d'entrevistar a Vicente Amigo en un ambient molt agradable i distès. Mentre ell anava rascant les cordes de la guitarra anàvem conversant sobre el seu darrer treball, Tierra, un disc que va més enllà del flamenc i en el que Amigo, una vegada més demostra que el seu llenguatge és universal i traspassa fronteres. A més en aquest treball va comptar amb la col·laboració del gran Guy Fletcher (Dire Straits, Mark Knopfler, Roxy Music, Tina Turner...) i els col·laboradors habituals de Fletcher: Dunny Cummings, Donald Shaw...
Estic content de poder explicar que finalment hem lograt tirar endevant el somni de la Bolao Collection. Durant els darrers anys m’he trobat amb la necessitat vital de poder desenvolupar aquest projecte. Després de moure’m amunt i avall i de buscar possibles aliats per aquesta aventura personal, he trobat la confiança i el suport dels amics de Petit Indie.
