Josep Cunill (Barcelona 1930), pianista, història viva de la nostra música és i ha estat un home imprescindible en el desenvolupament de la música llatina i la rumba catalana al nostre país. La seva vida donaria per fer el guió d’una pel·lícula.
Vaig tenir la sort de mantenir una agradable conversa amb ell en la que va acabar engrescat tocant el piano i jo fent d’espectador de luxe. Jo coneixia alguns trets de la seva dilatada i espectacular carrera per boca d’altres companys. Sabia que havia estat una persona clau en el desenvolupament i la modernització de la rumba catalana; o que va ser un dels primers pianistes de Barcelona que “tumbava” molt abans que a la dècada dels setanta es posés de moda la Fania i músics dues generacions posteriors com Víctor Ammann i d’altres, es veiessin atrets pel “tumbao” i els ritmes llatins que introduirien a formacions com Mirasol Colores o Orquestra Plateria durant la febre llatina de mitjans dels anys setanta.