Solo quiero caminar, Paco de Lucía (World Music 101)
A la revista World Music del mes de març (n. 101) i dins la meva secció "Looking Back". Aquest cop era el torn de Solo quiero caminar (1981) de Paco de Lucía.
Jordi Farràs, Voss del Trópico
Finalment, Picap recupera Les gavines de la farga, publicat originalment per Zeleste/edigsa el 1979. He tingut l'enorme plaer de participar en aquesta nova edició i reivindicar una de les figures indispensables de la nit barcelonina dels anys setanta que per desgràcia resta molt oblidada. Adjunto part del text que vaig preparar per la recuperació d'aquest mític treball, l'únic que Farràs publicà amb el seu nom original i que a part de la música també conté imatges, les lletres, tots els crèdits i altres. Val la pena.
Podcast de Jazz Club
Aquí trobareu el podcast del programa Jazz Club (Com ràdio) amb Sussana Carmona en el que parlem de la Barcelona musical dels setanta, arrel de la publicació del meu llibre: "Barcelona, del rock progresivo a la música layetana".
Presentació llibre a Alacant
Presentació del llibre a Fnac Alacant el proper dia 23 de febrer a les 19:30. Amb el periodista José Maria Esteban i el guitarrista i compositor Emili Baleriola.
Reflexions presentació llibre
Algunes reflexions sobre la presentació del meu nou llibre.
Presentació llibre
El proper dia 9 de febrer a les 19:30 a l'fnac Illa Diagonal presento Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste acompanyat d'un bon grapat d'amics i grans músics. Esteu tots convidats.
Liebeslied, 40 anys
L’any 1972 Toti Soler, que aleshores encara firmava com a Jordi Soler, va enregistrar l’àlbum Liebeslied, del qual aquest any es commemora el 40è aniversari.
Amb el pas dels anys, Liebeslied ha esdevingut un treball clau en la història de la cançó catalana, i moltes de les cançons que el conformen avui són autèntics clàssics com és el cas de “Petita Festa” o “Em dius que el nostre amor”.
Manel Joseph & Gran Caiman, Rimas baratas
Quan escolto a Manel Joseph tinc la sensació d’està davant d’un dels darrers membres d’una generació de cantants en clar perill d’extinció. Joseph és el darrer valedor d’una tradició de cantants irrepetibles que beu de la font del mestissatge, molt abans que aquesta maleïda paraula es posés de moda. Joseph ha estat present en els darrers cinquanta anys d'història de la nostra música i s’ha anat adaptant i enriquint amb el pas del temps.
Cuándo Màquina! se preguntaba Why?
La meva secció Looking back de la revista World Music del mes de desembre en la que parlo d'algunes particularitats d'LPs històrics. En aquest cas, era el torn del mític Why? de Màquina!
Emili Baleriola Jazz-Rock Trio a la Sala Clamores de Madrid
Amb els anys que fa que conec a l’Emili mai l’havia vist tant en forma. És evident que amb Jazz-Rock Trio ha trobat l’equilibri ideal. Dosis de jazz, rock, psicodèlia, latin, salsa, autenticitat i una forta càrrega d’improvisació. Ara bé, si el disc respira equilibri i un so elèctric personalíssim, el directe és un complement indispensable al treball d’estudi. Resulta interessant i una experiència molt recomanable.
