Àlex Gómez-Font

Ja està en marxa el 38 Festival de Jazz de Terrassa. A la pausa del meravellós concert que va oferir el trio format per Danilo Pérez, John Patitucci i Terri Lyne Carrington, Valentí Grau va llençar una pregunta a mode de reflexió que no admet dubte. La qüestió en concret era si notàvem la diferència en gaudir d’un concert del Festival de Jazz a l’interior del club, és a dir, la  Nova Jazz Cava, o veure un concert d’aquestes característiques en un altre festival en un auditori o teatre. Com deia al principi, la reflexió no admet cap mena de dubte.

Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018) és el darrer treball publicat per Pau Figueres. Amb aquest títol tan revelador ens podem fer una idea de l’enorme disc al que ens enfrontem. La frase no deixa de posar-nos en avís, ja que a sota el sol, tot està vist, coneixem els paisatges, les muntanyes, els arbres. El que canvia és el punt de vista amb el que mirem el que ens envolta, o la manera com combinem els diversos elements que tenim a l’abast afegits a les nostres pròpies experiències.

M’assabento del decés de Moncho a través d’un WathsApp que m’envia el percussionista Miquel Àngel Lizandra. En quatre línies ve a dir-me que han aflorat els records del temps que va estar amb ell a la sala Las Vegas de Barcelona. A part de posar la bateria pel gitano del bolero em comenta com ha plorat escoltant-lo i s’adona que el pas del temps és inexorable.

L’any 1976 el segell Zeleste/Edigsa publicava Records de València de La Rondalla de la Costa. Amb la perspectiva que dona el temps podem dir que aquest àlbum i aquesta formació va ser el punt de partida de tota l’experimentació de la nostra tradició musical i els instruments de corda amb base mediterrània: Llaüts, guitarres, mandolines...