Estramoni i la cambra de tardor
La veritat és que sempre tinc moltes reserves davant d’una novetat, entre altres raons perquè l’edició constant de música és tan brutal que és impossible d’absorbir. Per això sovint em protegeixo mantenint-me pels marges ja que lectures ràpides i audicions accidentades no són el meu fort. Prefereixo la calma i l’anar fent amb la línia que tinc traçada. No obstant, en un cas com aquest, en el que un bon amic em porta un CD, m’aturo; el desprecinto i abans d’escoltar-lo em miro el llibret, els crèdits i tot el que hi puc trobar.
