Àlex Gómez-Font

Mesos enrere vaig rebre la trucada de Jordi Sabatés. Es tractava d’una trucada d’aquelles que t’alegren el dia. El mestre havia acabat d’enregistrar un disc que portaria per títol Maverick (Picap, 2016). Em convidava a casa seva per fer una audició conjunta i que li expressés la meva opinió. Per rematar, davant la meva estupefacció i alegria em demanava si em volia encarregar de fer l’escrit interior que acompanyaria el CD.

La primera vegada que vaig saber de Josep Cassart va ser quan va caure a les meves mans una carta. En dita carta, Arnold Jay Smith, en nom de la revista Down Beat, s’adreçava al Josep com a representant de Zeleste per informar que la prestigiosa publicació havia otorgat 5 estrelles Down Beat, la màxima puntuació, al disc de Jordi Sabatés Solos i duets amb Santi Arisa.

Passejant el llibre de Karles Torra, Dalirium Sonic, un es va trobant amb nous regals i descobriments inesperats. Fa uns mesos vaig conèixer el cineasta Silvestre Torra (1926), un home amb una filmografia molt extensa. La seva obra bascula entre el cinema d’autor i el documental.

Entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre de 1976, Oriol Tramvia acompanyat del grup Bhakta va oferir un seguit d’actuacions al Zeleste de les que es van extraure una sèrie de talls que formarien el disc en directe Bèstia!. Si fem números ens adonarem que aquest any es compleix el 40 aniversari de la publicació d’aquest àlbum referencial i per això m’aprofito de l’efemèride per fer una sèrie de reflexions amb la perspectiva que dóna el pas del temps.