Passats dos dies de la presentació del disc i el tribut a Manolo Bolao i un cop refredades les sensacions i reflexionat tot el que va passar, em disposo a fer-ne cinc cèntims. D’entrada, la valoració és molt positiva. Quant es monten aquest tipus de gresques al voltant de temes musicals y culturals un sempre està patint fins el darrer minut ja que de per si, sempre solen ser actes minoritaris. A banda, sempre costa molt movilitzar a la gent i fer arribar la informació. Mha passat moltes vegades allò de que al cap d’uns dies de muntar algun “tingladu” m’he trobat algú que em comentava que no se n’havia enterat. Per sort, aquesta vegada ha estat molt agraït i tot un èxit en tots els sentits. En primer lloc l’espai ha ajudat molt a que tot anés bé. La presentació del disc de Manolo Bolao Quartet que a la vegada era un tribut i una excusa per retre homenatge i recordar la figura de Manolo Bolao es va dur a terme a l’Espai Xocolat de Palma de Mallorca. L’Espai Xocolat és una botiga de discos que també és una cafeteria amb un petit escenari per fer presentacions i música en directe de tot tipus. Sense anar-me’n gaire per les branques m’agradaria afegir que és un bon exemple del que podrien ser les bones botigues de discos del futur si no volen acabar desapereixent. Una mica en la línia del que han fet moltes botigues de llibres, transformar el seu espai en una llibreria i cafeteria i punt de trobada i reunió de tota classe de presentacions i actes.
Tornant al Xocolat, aquest s’ha transformat en el centre neuràlgic i catalitzador de les propostes al voltant de la música que passen a Palma. Ja sigui presentacions de treballs musicals, formacions, taules rodones, documentals al voltant de la música... A Xocolat, les dimensions són perfectes, és un espai acollidor, sense la fredor d’un lloc gran, ni la reducció a la mínima i les incomoditats d’alguns llocs.
Just abans de presentar l’acte feia molt goig veure que hi havia molta gent i que fins i tot algunes persones s’ho miraven desde fora. De l’esdeveniment en destaco varies coses, entre elles el gran record que queda a Palma de Manolo Bolao, un guitarrista que per sobre de tot va ser un personatge curiós i estimat, un gran dibuixant i un home d’una humilitat extrema. Molts amics i músics que havien compartit escenari amb ell m’explicaren anècdotes per parar un tren, algunes musicals, d’altres molt còmiques. Amb totes elles es podria fer un llibre molt sucós, entre interessant i divertit. Dos dels protagonistes de l’homenatge i presentació, eren per una banda l’Emili  Baleriola que a part de ser alumne i deixeble de Bolao va ser l’encarregat de fer gravar, acompanyar i produïr a Bolao el disc que presentàvem gairebé 30 anys després. A Baleriola tot el meu reconeixement i admiració per haver tingut la visió de fer entrar a l’estudi a Bolao, ja que és l’únic disc solista que aquest geni de la guitarra va gravar. Havia participat a molts enregistraments però mai n’havia gravat un de seu. Gràcies Emili. També he de dir que hem va impressionar força quan parlant de Bolao l’Emili va tenir dificultats per acabar el seu parlament a causa de l’emoció. Un altre deixeble del Manolo, en Toni Miranda també estava allà. He de dir, que sense l’aportació de Miranda l’acte no hagués tingut el mateix caire. D’entrada perquè va ser l’encarregat de proposar l’espai i es va encarregar de tota la logística, a la vegada que va portar les guitarres del Manolo i les van fer servir per tocar. Això afegia màgia a tot l’acte. No em vull deixar la col·laboració desinteressada del contrabaixista Miquel Ferrà, i encara menys la participació i ajuda logística de Salvador Font. En Salvador Font, gran bateria, millor persona i personatge divertidíssim es va encarregar de part de la logística i organització; d’està allà i tocar com ell toca. A banda, també havia format part del grup d’acompanyament original que va dirigir l’Emili Baleriola per la gravació del disc l’any 1984, la qual cosa també afegia molt de valor a l’acte. Gràcies a l’Araceli per l’acollida i la paciència. També a tota la resta de gent que van fer que tot fos tant emotiu i tingués tanta màgia.