La primera vegada que em vaig endinsar en la biografia de Gato Pérez va ser a través del llibre que va fer Marcos Ordóñez. Un llibre indispensable per apropar-se a la figura d'un rocker elèctric i nocturn que va donar un nou matís a la rumba catalana.
Arran de la lectura d'aquest llibre vaig situar a Ordóñez en l'òrbita del periodisme musical. Crec que va ser Karles Torra el que em va comentar que els seus inicis en la premsa escrita i més concretament, en el desaparegut Correo Catalán estaven relacionats amb la crítica musical, encara que poc a poc s'havia obert a altres camps, el més conegut, la crítica teatral. Després vaig saber que exercia la mateixa a El País. Segons expliquen és un dels grans crítics teatrals d'Espanya.
Quan vaig descobrir aquesta faceta d'Ordóñez em va sorprendre. Primer l’havia situat en l'òrbita del periodisme musical i després li vaig anar seguint els passos a través d'algun dels seus magnífics llibres com Beberse la vida: Ava Gardner en Espanya, que va ser tot un descobriment per a mi. Havia sabut traçar el relat d'una època, lluny del tipisme i amb una mirada nova. També sóc un assidu al seu blog Bulevares periférics.
Ara bé, el seu últim llibre, Big time: La gran vida de Perico Vidal m'ha al·lucinat. M'és molt difícil detallar el que he sentit amb aquest llibre, que bé que ho he passat i el que he gaudit. A trets generals, ben escrit, directe, transmet emoció, sentiments i humanitat. Donar-li les gràcies a Ordóñez per fer-me descobrir un personatge com Perico Vidal. Avui dia, quan sembla que tot està dit i tot s'ha explicat, va i descobreixo a Perico Vidal, un home i una època que molts no coneixíem, detalls de grans produccions de la història del cinema que a no ser per aquest llibre s'haguessin perdut per sempre. A través de Perico he descobert que mentre uns vivien a l'Espanya grisa de Franco, altres residien al paradís del cinema. Que no tot és blanc, ni negre i que de vegades hi poden haver matisos.

La màgia d'aquest llibre és que aconsegueix que persones que no coneixem el paisatge que se'ns narra, en aquest cas, el cinema de grans produccions que es va fer a Espanya durant els anys seixanta del passat segle, vulguem saber-ne més. Ens acosta a cineastes i personalitats de la talla de David Lean. Arran d'aquesta lectura, impulsivament et llances amb una altra mirada a devorar pel·lícules com Lawrence d'Aràbia, Doctor Givago o La filla de Ryan.
Que el que escriu el llibre assoleixi que el lector arribi a aquest nivell és molt difícil, i rares vegades s'aconsegueix que el lector es faci el text seu i el visqui.
Gràcies Marcos.

Perico Vidal i David Lean (Libros del Asteroide)