Dalirium Sonic
Pestanyes primàries
Fa alguns anys, Karles Torra, crític musical de La Vanguardia i un dels màxims experts a la península sobre rock, jazz i psicodèlia, va publicar a revistes com Jaç i Enderrock articles en què tractava la relació de Salvador Dalí amb la música . En aquests articles exposava i documentava aquests fets que d'alguna manera van marcar un abans i un després en tot el que s'havia dit sobre Salvador Dalí i la seva relació amb la música. Amb aquests articles, Torra trencava un clixé que fins a dia d'avui segueix molt vigent: Salvador Dalí menyspreava y tenía la música com un gènere menor. Una afirmació que havia anat passant de boca en boca i que ningú s'havia preocupat de corroborar o de demostrar aportant dades i testimonis.
Durant anys, Torra ha seguit tirant d'aquest fil fins a descobrir i documentar una part de Salvador Dalí que era totalment desconeguda.
Finalment, s'ha decidit a donar forma a aquest estudi que surt publicat per Ediciones La Lluvia amb el títol de Dalirium Sonic.
Pel que fa a mi, em sento un privilegiat perquè he tingut la sort d'estar al costat de Torra mentre ultimava la feina. Poder observar i apuntalar l'estudi de Torra ha estat una gran experiència per a mi. Ser un espectador de primera línia en l'elaboració d'un llibre en el que es tracta a un personatge universal com Salvador Dalí d'una manera tan directa no passa gairebé mai. Poder escoltar algunes de les converses que Torra mantenia amb personatges que van viure tot l'univers de Salvador Dalí i que alhora són tan desconegudes per al gran públic, és una experiència única, un regal caigut del cel.
El que més em va sorprendre durant el seguiment de la feina que estava elaborant Torra era la manera tan directa i tan sincera com abordava la figura de Salvador Dalí. Em refereixo, al fet que el seu autor, a part d'estudiar i seguir la seva obra, comprenia i era còmplice del seu univers i això va provocar que el resultat final del llibre tingués una força i una autenticitat que el fan universal. Més enllà de l'estrictament musical, que ja resulta de per si, molt interessant, innovador i en molts casos fins a dia d'avui desconegut, Torra va un pas més enllà i a través d'aquest vincle musical ens mostra un altre Salvador Dalí, el qual es troba entre línies, en una segona lectura i que sorprèn ja que davant les pàgines i pàgines i hores que s'han dedicat al geni, les aportacions de Torra resulten molt reveladores, noves i molt desconegudes per a tots nosaltres.