Martin Larralde

  • Posted on: 4 March 2018
  • By: admin

He tingut la sort de tornar a veure a Ruper Ordorika. Aquest cop ha estat al Casino de Vic. Fa un parell d’anys el vaig veure a l’ateneu de Caldes de Montbui i anteriorment l’havia vist en d’altre espais com la Mirona de Salt. Veure Ordorika sempre resulta molt agraït, i més quan tens la sort de gaudir-ne en petit format, lluny dels grans escenaris. Jo gaudeixo molt més veient-lo al Casino de Vic o a l’Ateneu de Caldes que no pas en grans escenaris. És en l’ambient íntim del petit format on la seva música i el seu recitat agafa per mi una dimensió gairebé màgica, indescriptible.
No faré cap crònica del concert que ens va oferir a Vic, un concert que el va parir ell tot sol, amb la guitarra i on per acabar va convidar al seu amic Quimi Portet.
Evidentment, en el recital a Vic no hi va faltar una de les més conegudes del seu repertori, o el que és el mateix, el “Rupertorio”: “Martin Larralde”. “Martin Larralde” és un poema de Joseba Sarrionaindia al que Ordorika posaria música posteriorment. És un tema especialment bonic que narra com una sèrie d’esdeveniments ocasionaren que Martin Larralde acabés a la presó on moriria. És una cançó que ens convida a reflexionar com el dia a dia i el pas del temps ens fa oblidar aquelles persones que ja no hi són, que han marxat. A mi també em porta a pensar en tot allò que la voràgine del dia a dia i la rutina ens fa oblidar, allunyant-nos del que veritablement val la pena.