La veritat és que sempre tinc moltes reserves davant d’una novetat, entre altres raons perquè l’edició constant de música és tan brutal que és impossible d’absorbir. Per això sovint em protegeixo mantenint-me pels marges ja que lectures ràpides i audicions accidentades no són el meu fort. Prefereixo la calma i l’anar fent amb la línia que tinc traçada. No obstant, en un cas com aquest, en el que un bon amic em porta un CD, m’aturo; el desprecinto i abans d’escoltar-lo em miro el llibret, els crèdits i tot el que hi puc trobar. Abans d’escoltar-lo intento fer-me una idea bàsica per saber què hi ha deixant la música a banda i començant a observar la portada, tots els crèdits, donant un cop d’ull a les lletres, els instrumentistes per d’alguna manera fer-me una idea de si em cridarà l’atenció o serà una audició que passarà a la pila de l’oblit.

Val a dir que a vegades et trobes sorpreses com en aquest cas, un grup jove i primerenc anomenat Estramoni que acaba d’editar el disc Una vida millor (Delirics, 2019). Enmig d’un total de 9 cançons em trobo amb una perla que m’alegra. Resulta molt engrescador i bonic que Estramoni s’hagi fixat en un poema de Gabriel Ferrater per fer una cançó.
Gabriel Ferrater, un dels poetes més importants, ha estat molt poc musicat, per no dir gairebé gens. Si bé és cert que els grans cantautors sempre han estat lligats a un poeta, per exemple: Raimon amb Espriu i Ausiàs March, Lluís Llach amb Miquel Martí i Pol, Toti Soler amb Joan Vinyoli o Joan Manuel Serrat amb Joan-Salvat Papasseit, per citar-ne alguns, Ferrater ha estat com deixat de banda per part dels cantautors. Per això em fa molta il·lusió que un grup acabat de sortir del forn i amb un primer treball molt interessant s’acosti a Ferrater i ho faci a partir del poema “Cambra de tardor” de Da nuces pueris. Estramoni n’agafa el “Que lent el món” per posar-ne el títol i utilitzar-lo de tornada. Respecten el poema però en varien l’ordre de les estrofes per lligar-lo amb la cançó. “Cambra de tardor” és un poema que descriu una escena d’una parella en què un dels dos en realitat està amb una altra persona i l’altre no sap què passarà amb la relació. La persiana no està acabada de tancar, s’escola la llum, són 37 horitzons, una multitud d’horitzons possibles.
La cançó resulta interessant i ajuda a entrar en l’ambient dels versos de Gabriel Ferrater.