Darrerament s’ha posat molt de moda la cançó popular «Bella Ciao». Ens ha arribat per vàries vies, la més mediàtica, a través de la sèrie La casa de papel. Aquesta cançó és canta, s’interpreta a festivals de cançó i tothom sembla cantar-la de manera alegra. Ha esdevingut un himne més de la lluita social, la igualtat i tot el que hi va relacionat. En evidenciar aquest fet, m’ha vingut a la memòria que fa més de 50 anys Xesco Boix publicava el seu àlbum de debut, un EP, que portava per títol Bella Ciao i del que la cançó que obria el disc era «Bella Ciao». Aquest primer Xesco es força desconegut i és en Xesco d’abans d’esdevenir un símbol de la cançó infantil. En Xesco i una sèrie de persones que caminaven amb ell, com Jordi Roure, van fer que la canalla cantés cançons infantils en català en un moment que això era inexistent i en una època en que havien d’ensenyar a nens i nenes com s’havien d’agafar les mans per ballar junts, cantar i sobretot el fet de normalitzar el cantar cançons infantils en català. Però abans d’esdevenir el gran cantant i contacontes per a nens va ser un cantant protesta, per dir-ho d’alguna manera, i un pioner en importar tota la cançó reivindicativa i del folk dels Estats Units. En Xesco Boix i el seu germà Joan Boix van anar als Estats Units en un intercanvi d’estudiants. Sortien d’una Catalunya gris, la de mitjans dels anys seixanta , amb la dictadura del General Franco a tot drap. En arribar als Estats Units es van trobar amb tot el moviment social que sacsejava el país amb les cançons de Bob Dylan, John Denver, Pete Seeger, Peter Paul & Mary, el rebuig a la Guerra del Vietnam...

Als Estats Units Xesco Boix va aprendre a tocar els seus primers acords de guitarra i va conèixer a Pete Seeger del qual es va fer un etern admirador, a part d'entaular una gran amistat amb ell que va durar tota la seva vida. Al seu retorn a Barcelona, ​​Xesco al costat del seu germà Joan, va començar a traduir cançons del tipus "We shall be free", "Kumbaià", "We shall not be moved" o "We shall overcome". L’any 1968 va editar un EP amb el nom de Xesc Boix. Era la referència número 7 d’un segell que acabava de començar, Als 4 Vents. Com hem dit al principi el disc l’obria «Bella ciao», la cançó que ara s’ha fet tan viral, famosa i simbòlica. És una cançó popular d’Itàlia popularitzada a la II Guerra Mundial però que venia de molt abans. Es creu que era un cant que es feia quan es collia arròs, que expressava les condicions dures de treball, l’abús del patró i l’esperança d’una futura llibertat. A la versió de «Bella Ciao» que fa en Xesco descobrim aquesta manera tan participativa que té de fer, revolucionària i innovadora en la cançó de casa nostra. I és curiós observar que als crèdits del disc en Xesco en cap cas es fa dir cantautor, sinó que hi figura com animador.

En Xesco Boix va portar d'Estats Units aquesta manera de cantar tan participativa que va copiar i va viure de Pete Seeger amb cançons com" Vull ser lliure "o" Kumbaià ", himnes per a una revolució social. Eren cançons que sense voler les acabava cantant tot el públic. Tot això a casa nostra va ser tota una novetat. Si a això hi afegim que tenia un carisma molt especial i feia participar a tothom entenem que va ser tota una revolució en la manera de cantar i expressar-se. En aquest EP, que en Xesco obria amb «Bella Cia», s’hi troben un recull de cançons de diferents folklores i cultures, totes elles amb un punt de denúncia, de crítica social. Però sobretot la vàlua d’aquest disc és el que aconsegueix en Xesco, una cosa que molt pocs artistes aconsegueixen - i menys en un disc de debut - en el sentit que era capaç d’ajuntar diverses sensibilitats d’arreu del món i convertir-les en una veu unitària que cantava tothom. I això és molt bonic i molt poderós.
El disc el tanca la cançó «Vull ser lliure», que és una adaptació al català feta pel germà d’en Xesco, en Joan, de «Oh freedom», un clam a la llibertat que corejaven els esclaus negres dels Estats Units. I és una cançó que va fer molt popular Joan Baez quan la va cantar davant una gran multitud a la Marxa sobre Washington de l'any 1963."Oh Freedom" sempre s'ha relacionat amb el Moviment pels Drets Civils que va tenir lloc als Estats Units durant la dècada dels seixanta. I la versió que fa en Xesco hi afegeix tornades com «no més porres», que eren tota una denúncia de la repressió que s’estava vivint i que actualment són d’una vigència terrible.