Reflexions presentació llibre
Pestanyes primàries
Al final tot arriba i passa. El passat 9 de febrer vam presentar el meu nou llibre: Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste (Milenio, 2011), a fnac Illa Diagonal de Barcelona. Haig d’admetre que estava força nerviós, bastant excitat i dubtós. No sabia com aniria, ara bé, el que en el fons em va fer sentir molt còmode fou estar envoltant d’un grapat d’amics, grans artistes i millors persones. Tenir la sort que a la presentació del teu treball t’acompanyin els teus i et recolzin grans professionals del món de la música, la cultura, el periodisme i l’art en general, és gairebé com un somni fet realitat que dóna encara més entitat a l’obra feta. I és que no puc demanar res més. L’acte va ser distès i va transcórrer amb total complicitat amb els assistents, que si no m’han mentit van estar d’allò més distrets.
La taula que m’acompanyava per presentar el llibre estava formada per pesos pesats en el millor dels sentits. D’entrada, el director de la col·lecció Milenio Música, Javier de Castro, un home que sempre dic que deixa treballar i que s’estima la música. Si n’hi haguessin més com ell el panorama seria molt més obert. En Karles Torra, que a la vegada és l’autor del pròleg del llibre, un pròleg imprescindible, i fet per un dels periodistes més independents i savis del nostre país. Em va fer molta il·lusió que un clàssic de la radio musical dels anys setanta com en José María Pallardó fos un altre dels companys de la taula de luxe. Em va impressionar quan va començar la seva intervenció amb aquell: “Hola Pops...”. Amb aquella veu tant potent, segura i característica que l’havien fet ser el rei de les ones radiofòniques. Més encara quan després d’encetar la seva intervenció va fer certs paral·lelismes explicant que en aquell mateix moment, mentre nosaltres estàvem presentant el llibre, Paul McCartney estava també fent la presentació del seu nou disc Kisses on the bottom. Una dada, segons ell, que indica que la música continua i la flama està viva.
El darrer dels membres que formava la taula va ser Toti Soler. Comptar amb l’artífex de la revolució musical dels darrers cinquanta anys és brutal. Amb aquella veu profunda, linial i pausada va reivindicar la tasca duta a terme per Víctor Jou al front d’aquell vaixell anomenat Zeleste, que va naufragar al final dels anys de Transició i quan la democràcia semblava aposentar-se. Parlava d’anys en què els músics catalans feien gires per tot Espanya, i concloïa dient: “Ara ja no.”.
El final de l’acte de presentació el van dur a terme en Manel Joseph, un altre músic històric del nostre país que va interpretar “La guerra continua”, una cançó que pertany al seu darrer disc Rimas baratas (2012), en una versió especial en la que el van acompanyar dos grans amics. Per una banda el meu admirat i company de batalles Emili Baleriola i el multiinstrumentista Toni Palacín. La cirereta del pastís la va posar el sempre inclassificable Oriol Tramvia, amb aquella dosi d’humor punyent i expressivitat que fan que, com passa sempre que el gran Tramvia puja a dalt d’un escenari, es posi els assistents a la butxaca.
Entre el públic, un bon grapat de músics i artistes: Max Sunyer, Toni Olivé, Josep Fortuny, Xavier Batllés...
No tinc paraules per expressar l’agraïment a tots ells, per la col·laboració sincera i als que em vàreu acompanyar durant aquella tarda. Gràcies pel suport als que vau comprar el llibre i fareu l’esforç de llegir-lo. Això és el màxim que a un autor li pot passar. Les dedicatòries, les encaixades de mans, els petons, les abraçades... Sobretot el fet que tant els que vàreu fer l’esforç de venir, com tots els que no hi ereu però que teniu o tindreu entre les mans el llibre sou els autèntics protagonistes. Gràcies a vosaltres la feina feta té sentit i la música i la història que la conformen segueixen vives; sense vosaltres, res seria possible. Vosaltres feu que l’emoció de la música no s’apagui i que malgrat els silencis imposats per una societat cada vegada més automàtica sempre hi hagi petits oasis on descansar. I tal com canta el mestre Manel Joseph, la guerra continua.
Veure presentació llibre (en construcció)