El vilanoví Pere Tàpias era conegut per la seva vessant de cantautor primer i posteriorment per està al capdavant del programa de ràdio Tàpias variades. Tàpias no era un cantautor a l’ús sinó que més aviat destacava per ser un esperit lliure, allunyat d’etiquetes i clixés. La seva aparició a finals dels anys seixanta del passat segle destaca pel trencament amb la línia de la Nova Cançó, la que veu de la cançó francesa i la línia de la cançó popular i de protesta del Grup de Folk. El Tàpias cantautor apareix com un cantautor que se’n fot de tot i dibuixa un aiguabarreig entre la cançó satírica i la cançó còmica amb un esperit molt lliure i desenfadat.

Quan a principis dels vuitanta, la cançó comença a entrar en declivi, Tàpias es reinventa i fa de la seva gran passió, el menjar, una manera de viure. Deixa la cançó en un segon pla per bolcar-se en el programa radiofònic esmentat més amunt. Malgrat tot, hi ha una altra faceta de Pere Tàpias que el gran públic no coneixia, la faceta de poeta. El mes de març de l’any 2017, una petita editorial de Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, ens sorprenia a tots publicant un poemari de Pere Tàpias. El poemari en qüestió portava per títol: On es desborda el sol. Per desgràcia es convertia en el darrer treball del seu autor ja que tot just moria un mes després.

Quan es va presentar el poemari, l’editor Quico Mestres, va demanar al músic Francesc Burrull si podia il·lustrar la lectura d’alguns poemes al piano tocant passatges de l’estimat «Passeig del Carme». Burrull de seguida es va adonar que els versos de Pere Tàpias tenien molta musicalitat i durant els dies següents aquesta premissa se li va anar apareixent. Amb aquesta idea fixada, Francesc Burrull va parlar amb Laura Simó sobre la necessitat de posar música als versos de Pere Tàpias. I així naixia un projecte que s’aniria elaborant durant dos llargs anys a l’estudi de Giuseppe Costa.

Més enllà del valor pòstum que té On es desborda el sol, el de ser el darrer treball del mestre Francesc Burrull, que no va arribar a veure el CD en format físic ni les darreres mescles. El CD pren especial importància per raonats motius. Un primer motiu és perquè Francesc Burrull ens deixa constància de tot el seu saber musical i el seu bon gust, la seva mesura, amb les notes i la instrumentació necessària per a cada peça, sense ornamentacions i deixant lloc als versos. El segon motiu és que segurament estem parlant del treball que s’ha publicat al nostre país en els darreres 10 anys que conté el major nombre de col·laboracions majúscules de tots els camps de la cultura. Del camp del teatre hi trobem a Sergi López, Mont Plans, Toni Albà, Josep Maria Pou o el dramaturg Mario Gas. Del camp de la comunicació hi trobem a Josep Cuní, Antoni Bassas, Òscar Dalmau i Elisenda Roca. En el terreny musical hi trobem a Pinyu Martí, Damaris Gelabert o Elisabet Raspall per citar-ne alguns de la llarga llista. He deixat pel final el detall més curiós i es que la música de Francesc Burrull i els versos de Pere Tàpias aconsegueixen una fita sense precedents i és el fet de trobar-hi a tres exmembres de la Nova Cançó: Guillermina Motta, Quico Pi de la Serra i Joan Manuel Serrat.

En definitiva, el mestre Francesc Burrull i el cantautor i gastrònom Pere Tàpias ens van deixar aquest testament vital, format per 36 poemes musicats amb grans veus de casa nostra.