El passat divendres dia vint vam presentar Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste a Madrid. L’acte era a dos quarts de vuit del vespre al Centre Cultural Blanquerna, al carrer Alcalà, molt a tocar de la Puerta del Sol. Amb l’Emili Baleriola, un dels integrants de tota aquella història i a qui agraeixo que de manera desinteressada acceptés acompanyar-me, haviem sortit a primera hora del matí per tal d’aprofitar el dia i fer la respectiva promoció pels mitjans.
Vam arribar al Centre Cultural Blanquerna cap a tres quarts de set per tal de tenir temps de veure el lloc on haviem de fer l’acte i per prevenir els problemes que sorgissin a darrera hora. La sala que té el centre per tal de fer conferències, xerrades, presentacions i tota mena d’actes està a la planta inferior i és un espai ample, allargat, en forma de rectangle i amb una capacitat més que raonable. A part de l’autor i l’Emili Baleriola, per dur a terme la presentació ens acompanyaven en Javier de Castro, que és el director de la col·lecció Milenio Música i José Miguel López, que actuava d’anfitrió. José Miguel López és un excel·lent i generós periodista musical dels que no en queden i a qui no puc deixar d’agraïr l’ajuda, el suport, l’amabilitat i predisposició.
En general l’acte va anar força bé, el motiu principal és que va venir bastanta gent, cosa que em va sorprendre molt gratament tenint en compte que era un acte cultura amb tot el que comporta. A més, vam tenir la sensació que hi va haver una bona connexió entre els assistents i els que ens vam cuidar de parlar, que parlavem del llibre i tot el que l’envoltava, la importancia d’aquesta etapa en el desenvolupament musical del país, les causes de l’oblit, les reivindicacions, el record de Zeleste en Madrid, Sisa presentant el seu Qualsevol nit pot sortir el sol al Teatro Real, Canet Rock, Gato Pérez, Toti Soler... Però també de l’estat actual de la música, la cultura, el futur, qüestions que d’alguna manera també es troben al llibre.
Després hi va haver un torn de preguntes amb força interacció. Com a punt i final de l’acte, l’Emili Baleriola va tocar una peça totalment improvisada amb la guitarra acústica. Durant la firma de llibres vaig parlar amb molta gent, des de gent que havia estat a Canet o que simplement li agradava aquesta música fins a persones que em van posar l’autoestima pels núvols quan m’explicaren que havien anat a l’acte sense cap intenció de comprar el llibre però que havien disfrutat de la xerrada i els havia convençut tant que no es pogueren resistir i se’l feren seu. També em sorprengué un noi dient-me que ell era de l’any 1981, com reafirmant-se en el fet que hi ha noves generacions que senten interés per la historia musical, que la música marca, que agrada, que segueix viva i que hi ha futur i esperança per la cultura en general.
Va ser un dia feliç, d’aquells que passen de tant en tant. Aprofito per agraïr al Centre Cultural Blanquerna el seu suport i sobretot als assistents, als que agraeixo de tot cor la seva companyia i complicitat.

D'esquerra a dreta: Javier de Castro, Emili Baleriola, Àlex Gómez-Font i José Miguel López

(fotografies de Carlos Martín)