David Viñolas

Recreacions tímbriques de Mompou a Bartók

  • Posted on: 17 November 2020
  • By: admin

Frederic Mompou se definía a sí mismo como un hombre de pocas palabras y un músico de pocas notas. En 1952, en su discurso de ingreso en la Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi, expresaba que su música no tenía ni aire ni luz, que era un débil latido del corazón, que no le pedía ir más allá de unos milímetros en el espacio, pero en cambio tenía la misión de penetrar en la profundidad del alma y las regiones más secretas del espíritu.

Recreacions tímbriques de Mompou a Bartók

  • Posted on: 17 November 2020
  • By: admin

Frederic Mompou es definia a ell mateix com un home de poques paraules i un músic de poques notes. L’any 1952, en el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, expressava que la seva música no tenia ni aire ni llum, que era un dèbil batec del cor, que no li demanava anar més enllà d’uns mil·límetres en l’espai, però en canvi tenia la missió de penetrar en la profunditat de l’ànima i les regions més secretes de l’esperit.

VOID, entre la música y el algorismo

  • Posted on: 13 April 2019
  • By: admin

En la Martulina Divina de Vic, en los actos del Record Store Day, he asistido a una actuación muy diferente a lo habitual. Los protagonistas eran el percusionista David Viñolas y Carlos Martorell, VOID. Viñolas tocaba la batería pero llevaba unos sensores de movimiento en sus muñecas que a través de un programa y de unas fórmulas llegaban a la mesa y los sintetizadores donde Martorell modulaba y pulía el sonido. La combinación de batería y sensores era del todo curiosa y sugestiva. Lo encuentro un proyecto muy interesante para ver en directo.

VOID, entre la música i l'algorisme

  • Posted on: 13 April 2019
  • By: admin

A la Martulina Divina de Vic, dins els actes del Record Store Day, he assistit a una actuació molt diferent a l’habitual. Els protagonistes eren el percussionista David Viñolas i Carlos Martorell, VOID. Viñolas tocava la bateria però portava uns sensors de moviment en els seus canells que a través d’un programa i d’unes fórmules arribaven a la taula i els sintetitzadors on Martorell modulava i polia el so. La combinació de bateria i sensors era del tot curiosa i suggestiva.