Aquests darrers dies m’ha cridat l’atenció saber que després de 35 anys es tornarà a fer el Canet Rock. És una gran notícia saber que s’organitza un nou esdeveniment musical i en conseqüència que hi hagi més oferta de música en viu. M’agradaria però remarcar algunes de les coses que s’han dit en referència al mític Canet Rock dels anys setanta, sobretot del primer, el que es va fer l’any 1975. D’entrada no paro de llegir i sentir arreu que allò volia ser creat a imatge del festival de Woodstock.

Poco me hubiera imaginado que aquel abrazo de hasta luego se hubiera convertido en un adiós para siempre. Me despedí de Josep con total normalidad, contento por el trabajo hecho y satisfecho de que mi intervención lo hubiera hecho disfrutar.

Poc m’hagués imaginat que aquella abraçada de fins després s’hagués convertit en un adéu per sempre.

My section  at TV program SomAquí. In this day I dedicated the section to the history of Zeleste. This year 40 years ago that he local opened and marked a time history of music scene.

Mi sección del programa SomAquí. Esta vez dedicada a la historia de la sala Zeleste. Este año hace 40 años que este emblemático local abrió sus puertas y marcó una época de nuestra música.

La meva secció al programa SomAquí. Aquesta vegada dedicada a la història de la sala Zeleste. Aquest any en fa quaranta que es va inaugurar i va marcar una etapa imprescindible pel desenvolupament de la música.

El pasado viernes 4 de noviembre por la noche fui a la sala Luz de Gas al homenaje que se hizo al trágicamente desaparecido Ia Clua. Creo que no hace falta hacer una crónica sobre todo lo que fue el acto y menos resaltar la grandeza de las canciones de Ia. Sólo subrayar un par de cosas que me resultaron interesantes. Primeramente ver encima del escenario a artistas de la talla de Joan Manuel Serrat, Manel Joseph, Pau Riba, Jordi Batiste, Max Sunyer y un largo etcétera no pasa todos los días.

El passat divendres 4 de novembre a la nit vaig anar a la sala Luz de Gas a l’homenatge que es va fer al tràgicament desaparegut Ia Clua. Crec que no cal fer una crònica sobre tot el que va ser l’acte i encara menys ressaltar la grandesa de les cançons de l’Ia. Només subratllar un parell de coses que em resultaren interessants. Primerament poder veure a dalt d’un escenari a artistes de la talla de Joan Manuel Serrat, Manel Joseph, Pau Riba, Jordi Batiste, Max Sunyer i un llarg etcètera no passa cada dia.