PROGRASSIU II
Primary tabs
Estic content, gràcies a l’equip de Brubaker capitanejat per l’Àlex Falcó i l’energia del seu cap de comunicació Oriol Serra, podem dir que aquest proper 9 de maig de 2015 farem una segona edició del PROGRASSIU. Em feia patir que la jornada d’anàlisi que vam realitzar per primera vegada el passat any quedés en una simple anècdota i una data històrica en el calendari. Les pors s’han esvaït, podem dir que el PROGRASSIU es consolida com a activitat cultural. A més, amplia espectatives, presentant una producció pròpia.
La primera edició del PROGRASSIU va està marcada per la celebració a Granolles del Fesival Internacional de Música Progressiva, el primer que es va fer a tota Espanya d’aquestes característiques i que va reunir als principals grups d’aquest gènere. A la vegada, vam fer un repàs de tot el que va significar Granollers: estrena mundial de Dioptria de Pau Riba, King Crimson al pavelló d’esports, Happening Dalí, matinals de rock progressiu, el CIT, l’activista cultural JIM... En la jornada hi van ser presents artistes que van tocar o participar d’aquell històric festival: Emili Baleriola (Màquina!), Miguel Ángel Núñez (Tapiman), o d’altres que van ser-hi entre el públic com en Manel Joseph (Dos + Un), o Jordi Batiste (Màquina!, Ia & Batiste). També vàrem comptar amb el suport del periodista i expert en jazz i psicodèlia Karles Torra que ens va guiar durant tota la jornada. No hi van faltar les actuacions musicals d’Emili Baleriola Jazz-Rock trio i el projecte Nova de Jordi Batiste. La cirereta del pastís va arribar amb la reunió de tots els músics presents per interpretar el mític “Why?” de Màquina!.
En aquesta segona edició continuem amb el rock progressiu endegat a casa nostra com a fil conductor, però ampliem mires i anem més enllà de tot el que va passar fora de les fronteres de Granollers. El fil conductor serà el pas del jazz al rock i per extensió el rock progressiu. La major part de músics i artistes que van abraçar el rock de finals dels anys seixanta del passat segle partien del jazz com a punt de referència. Músics que van ser una peça clau en formacions capdals del primeríssim rock “progressiu” partien del jazz, com en el cas d’Om, citant per exemple, el contrabaixista i baixista elèctric Manolo Elías, el guitarrista Toti Soler, o el pianista Jordi Sabatés. És per això que en Karles Torra ens introduirà en aquest impàs i també reivindicarà el paper històric dels clubs de jazz, o com s’anomenaven “club de ritmo”, com a motors del jazz i la posterior transformació. També ens guiarà per l’històric “Club de ritmo” de Granollers, el segon que es va fundar a tota la península.
Des que en el seu dia el mestre Jordi Sabatés escribís, gravés i en fes les respectives actuacions, Ocells del més enllà (Zeleste-Edigsa, 1975) ha quedat emmarcada com una de les obres de referència de música de cambra moderna. Ocells del més enllà, fins a dia d’avui no ha parat de reeditar-se i es cita en les principals publicacions d’Europa com a referència ineludible, amb el rock progressiu, el jazz, el flamenc i la música brasilera com a teló de fons per donar pas a la construcció d’una obra en majúscules, arriscada i excel·lent. I aquí arriba la novetat d’aquest any en l’aspecte musical, assistirem a una estrena mundial que serà històrica: Ocells del més enllà. Una producció feta a mida per la jornada on la formació de jazz-rock Trajecte Final interpretarà en directe l’obra en tres moviments. També estem especialment feliços de poder anunciar que comptarem amb la presència entre el públic de Jordi Sabatés, i aprofitarem per fer-li algunes preguntes sobre Ocells del més enllà.
La segona part de la música en directe constarà d’un altre projecte interessant i novedós. El teclista Jordi Soley, del qual la seva faceta més coneguda és la d’haver estat el primer teclista de la Companyia Elèctrica Dharma, formant part d’una de les etapes més brillants de la formació amb l’enregistrament d’àlbums com Diumenge o L’Oucomballa, es presentarà al capdavant del seu grup per tal de versionar algunes peces del que podriem denominar: clàssics del “nostre” rock progressiu i per extensió “laietà”.
El colofó final el posaran alguns dels músics participants del PROGRASSIU en una mena de jam session progressiva.
No em voldria deixar de dir, que hi ha més sorpreses que anirem desvetllant durant les properes setmanes, com per exemple quins artistes intervindran a la taula rodona que farem al començament de la jornada.
Més informació sobre el PROGRASSIU II:
