A l'anterior article dedicat a l'excepcional i excel·lent aportació vocal de Mi Generación a la història del nostre rock em vaig deixar alguns detalls que crec que són interessants de remarcar. És per això que he decidit fer aquest segon apunt i segurament no serà l'últim.
Pel que fa a la col·laboració vocal per altres solistes i formacions és just citar altres treballs com el que van realitzar amb Luis Aguilé i la seva comèdia musical Una gran noche (1972). Una altra curiositat són els cors que van fer per al grup Tren a la cançó "Caminando". Gràcies a aquest tema, Tren va rebre el premi a millor conjunt vocal revelació. No deixa de ser curiós, com ho és, i això no ho sabia, que un dels integrants de Tren era Vicente García Briganti.
Tornant als inicis de MiGeneración i gràcies a les converses que he mantingut amb Toni Palacín i el que he llegit al bloc de Pepe Zappa, m'ha cridat l'atenció que Mi Generación van gravar el seu primer senzill com a banda sota el nom de Los Únicos i fent dos covers d'èxit d’aquell moment: Les cançons "Chirpy Chirpy Cheep Cheep" i "Que será".

Es veu que a Pablo López Balada, director del segell discogràfic Palobal li va agradar tant el resultat que es va comprometre a gravar un senzill si guanyaven el Festival de la Cançó de Sagunto. Contra tot pronòstic el grup va guanyar el primer premi i van entrar a l'estudi de gravació. Aquell senzill estava format pels temes "Toma tu parte de felicidad", tema propi que Mi Generación ja havia gravat, i una cara B amb un tema que Palobal els va imposar. Segons m'explicava Toni Palacín el grup va acceptar en contra de la seva voluntat. Sempre m'ha sorprès aquest detall ja que el resultat és excel·lent i d'alguna manera, aquest tema s'ha convertit en una  de les cançons més conegudes de Mi Generación. Ironies de la vida.
El tema en qüestió és "Sad and Lonely" de Garden Odyssy Enterprise, un grup liderat per Graham Gouldman (posteriorment fundador de 10cc). La cançó no havia estat editada a Espanya.

La versió de "Sad and Lonely" de Mi Generación i que aquí es va dir "Triste y solo" em sembla un gran exemple de la genialitat d'aquesta banda a l'hora d'enfocar un cover. Per a aquest "Triste y solo" van aconseguir donar-li molta més força, consistència i marxa, sense oblidar la impecable aportació vocal, la excepció en el nostre rock que fan de Mi Generación un grup brillant i molt destacat.