Tornats a casa, ve de gust fer un petit resum per posar en ordre i poder arxivar tot el que ha estat el nostre pas pel Festival Internacional de Cine de Guadalajara (Mèxic). L’home Orquestra es projectava a la secció “Son de Cine” on vam tenir l’honor de compartir programació amb l’admirat Rubén Blades, a través del documental Yo no me llamo Rubén Blades.
Dit això, donar les gràcies a In-Edit pel fet que ens seleccionés per formar part del cartell. A continuació, a l’Institut Ramon Llull per creure que podíem estar allà, a banda d’organitzar i gestionar el desembarcament. Vam estar molt bé i en tot moment ens vàrem sentir acompanyats i recolzats. Això s’agraeix, et fa estar tranquil.
En el capítol de gràcies no em vull oblidar dels professionals que també formaven part de l’expedició catalana: directors, productors, tècnics... Aquests desembarcaments en grup són genials per trobar-te amb gent que ja coneixes, altres que descobreixes i sobretot per compartir i posar inquietuds en comú. Evidentment n’hi ha amb qui tens més afinitat, amb qui et relaciones més. També hi ha amb qui ni tan sols creues una paraula però això és una excepció que sempre sol passar. Agraïm a tots el fet d’haver compartit aquests dies. Preferim no posar noms i deixar-ho en plural perquè sempre et pots deixar algú i després sap greu.

Amb L’home Orquestra hem fet feina. Més enllà de les projeccions, el mercat del FICG ha servit per trobar-nos amb professionals d’altres països, acabar de concretar contractes que la distància i internet tenien gairebé finalitzats i que en molts dels casos el trobar-nos en persona i fer una encaixada de mans han ajudat a consolidar. Més enllà de la feina pròpiament dita, el que també ha estat molt enriquidor és l’haver compartit maneres de veure el sector, encarar nous projectes i compartir inquietuds. 

Dit això, Guadalajara és una ciutat de contrastos, de blancs i negres, de nit i dia, caòtica, de gent amable i servicial, de taxistes que cada cop et cobren preus diferents pel mateix trajecte. Et pots trobar un mort al mig de la calçada, com el que vam trobar. A cada deu metres hi ha un lloc de menjar ambulant, la gent tragina tot el dia amunt i avall, hi fa calor. Les distàncies són molt llargues. D’un carrer a un altre n’hi diuen “cuadra”. Els dos equips de futbol que tenen a la ciutat fa dècades que no guanyen res. La gasolina va caríssima tot i ser un país productor. Els seus polítics són “enanos”. Són “enanos” segons em deia aquell senyor perquè no estan a l’alçada i tenen al país immers en la corrupció i el caos. Violència a banda, ja li vaig explicar a aquell senyor de Tlaquepaque que amb l’aspecte “enano” no es diferencien gaire als de casa nostra.
En l’apartat culinari es menja molta carn, si és molt picant millor. Costa trobar algun rastre de verdura. Els dolços també estan molt presents. Obres un diari i et sorprèn la naturalitat amb la que tracten els casos d’assassinat. Són el pa de cada dia. El redactat és curiós:

“... la localización de un cuerpo en medio de la calzada. El hombre estaba maniatado y envuelto en una bolsa negra. En los cruces entre calle 22 de junio y Agustín Lara apareció un cuerpo con huellas de violencia y con alambre recocido en el cuello... ”

A nosaltres tot això ens sorprèn i ens sobta. Ells ho viuen amb total normalitat. Com de la mateixa manera viuen el problema amb el narcotràfic. Moltes cases tenen balles electrificades per evitar assalts. Grups de veïns s’organitzen per fer justícia pel seu compte cansats que la llei els deixi de banda. Però més enllà d’això i de molt més, Guadalajara és una ciutat amable, culturalment molt interessant. És bonic passejar pels seus carrers, observar i guadir.
 

Guadalajara, Guadalajara!
Guadalajara, Guadalajara!

Tienes el alma de provinciana
Hueles a límpio, a rosa temprana
A verde jara fresca del río
Son mil palomas tu caserío
Guadalajara, Guadalajara
Sabes a pura tierra mojada.

Ay! colomitos lejanos
Ay! ojitos de agua hermanos
Ay colomitos inolvidables
Inolvidables como las tardes
En que la llúvia desde la loma
No nos dejaba ir a Zapopan.

Ay! Tlaquepaque pueblito
Tus olorosos jarritos
Hacen más fresco el dulce tepache
Para la birria, junto al mariachi
Que en los parianes y alfarerías
Suenan con triste melacolía.

¡¡ARRIBA LAS CHIVAS!!

Ay! Laguna de Chapala
Tienes de un cuento la mágia
Fuerte de ocasos y de alboradas
De enamoradas noches lunadas
Quieta Chapala es tu laguna
Nóvia romántica como ninguna.

Ay! Guadalajara hermosa
Quiero decirte una cosa.
Tu que conservas el agua del pozo
De tus mujeres lo más hermoso.
Guadalajara, Guadalajara!
Tienes el alma más mexicana.

Ay, ay, ay!
Ay, ay, ay!
Guadalajara, Guadalajara!         
(Vicente Fernández)