A Manel Joseph se’l coneix com el cantant i líder de l’Orquestra Plateria, però a banda d’això té una carrera molt més àmplia i important en la història de la cançó catalana. Va iniciar la seva carrera amb els Dos + Un però ha treballat amb Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Uc, Barcelona Traction, Mirasol Colores, Patatas Fritas i un llarg etzètera. Altres projectes paral·lels en els que ha destacat tenen a veure amb la cançó infantil, on al costat d’Agnès Miralbell va crear La Pataqueta. També va ser un dels integrants de la formació del Jaume Sisa de Qualsevol nit pot sortir el sol o Galeta Galàctica. Una dada menys coneguda és el fet d’haver estat un dels impulsors i companys de viatge de Gato Pérez en el seus inicis a la rumba catalana.
Manel Joseph, torna amb un nou disc, el tercer de la seva carrera en solitari, 50 estius (Discmedi, 2019). En aquest nou treball l’acompanya el seu grup habitual, Gran Caiman.

El títol de 50 estius simbolitza els estius que porta Manel Joseph com a professional de la música. I és en aquest aspecte que a banda d’haver-hi cançons noves recull algunes de les peces de les formacions per les que ha passat. És el cas per exemple de “L’ocellot de mal pèl” de Mirasol Colores, “El poll i la puça” de la Pataqueta o la versió de “Se’n va anar” de l’Orquestra Plateria. D’altra banda també ens mostra noves mirades a peces perdudes que no havia gravat en el seu dia com la revisió de “Records oblidats”, un tema original de Dos + Un que ha reinterpretat a través d’una cinta perduda. Sense oblidar “La curva del Morrot”, un tema original que Gato Pérez va incloure al seu segon disc Romesco (Zeleste/Edigsa, 1979). En aquesta ocasió Manel Joseph en rescata una versió molt personal i delicada que havia enregistrat a Un concert per al record. “La curva del morrot” és una cançó d’aquestes tan personals de Gato Pérez on descriu com ningú l’espai i les situacions que l’envoltaven. A mi m’agrada molt aquell començament de la cançó, quan diu allò de:

A la curva del Morrot,
cap a mig camí del Port
on Montjuïc i el Prat
es fonen en terreny guanyat al mar.

Continuant amb Gato Pérez també inclou una versió de “Mariner de Ribera”, una cançó que Gato Pérez havia gravat al seu disc Flaires de Barcelunya (EMI, 1983) i que representa molt bé aquest univers i aquesta manera d’escriure lletres que tant caracteritzava Gato Pérez. En aquesta ocasió Manel Joseph en rescata la versió que en va fer amb Derrumband i que es va incloure al disc A Barcelunya (Discmedi, 2017) on Derrumband versionava el Flaires de Barcelunya de Gato Pérez.

Com dèiem més amunt, hi ha una dada poc coneguda sobre les primeres passes en el món de la rumba catalana de Gato Pérez. Quan Gato Pérez es va decidir per canviar el rumb de la seva carrera i dedicar-se a cantar amb la rumba catalana com a teló de fons, un dels homes que el va secundar i el va ajudar va ser Manel Joseph. De fet, en el primer disc de Gato Pérez, Carabruta (Belter, 1978), Manel Joseph firma a mitges amb el Gato l’autoria de tres cançons. I anant més enllà en aquelles primers passes dubitatives d’un Gato Pérez que no acabava de tenir confiança ni creure en el que estava fent, Gato Pérez i Manel Joseph es presentaven com un dúo, un dúo anomenat Gato i Trilla on cada un interpretava cançons al seu estil. De fet a dalt de l’escenari eren molt diferents, Manel Joseph no parava de ballar i moure’s i el Gato sempre estava quiet i seriós.
50 estius comença amb la cançó “Recordo el Gato” on precisament explica aquests inicis de Gato Pérez, on amb l’ajuda de Manel Joseph cimentava el seu personatge. Hi ha una estrofa de la cançó que és especialment emotiva i molt romàntica sobre aquella època:

Al parc Güell,
quan encara era casa nostra.
Asseguts, sota les Tres Creus inspirats.
Entrepà de truita i rioja,
fent cançons i Barcelona als peus.

En una altra línia, Joseph ha rescatat la cançó “Honeysuckle rose”, una cançó original de 1929 amb música de Fats Weller i lletra d’Andy Razaf que Joseph va adaptar al català pel disc que va fer amb La Vella Dixieland. Una cançó que m’ha cridat força l’atenció per la seva frescor i gràcia.
En definitiva, aquests 50 estius són un repàs a la història de la nostra música dels darrers cinquanta anys, amb nova mirada, nous matisos i amb una manera de fer molt personal i curiosa que fan de Manel Joseph un artista carismàtic, versàtil i únic.