Sempre és de celebrar que et caigui entre les mans un nou disc del cantautor Víctor Bocanegra, entre d’altres motius perquè en cada nou treball manté viva la flama de l’autenticitat i ens obsequia amb un projecte nou, diferent, capaç de sorprendre’ns. Aquesta capacitat del cantautor Bocanegra per diversificar la seva proposta mantenint el gust i l’elegància és molt d’admirar i el converteixen en un artista en perill d’extinció, d’aquells que cal cuidar, gaudir i admirar. Si fem la vista enrere -no total, perquè si no ens allargaríem massa i divagaríem-, veurem que la proposta del cantautor és d’aquelles de subscripció. Observem els seus darrers tres treballs: Cançons de l’Akídelara (2013), Sacrilegis (2017) i Poesies de Broadway (2019). Les Cançons de l’akídelara ens apropaven al costat blues i rock amb tocs rumbers del Bocanegra més ferotge i descarat: el cantautor protesta, l’inconformista, el de la «bèstia acadèmica en extinció». A Sacrilegis, ens submergia en grans poemes i poetes de casa nostra amb una elegància i una serietat com feia molt de temps que no havíem escoltat. Però no content amb això, a finals de 2019 apareix Poesies de Broadway, on Bocanegra s’aproxima al repertori del gran cançoner americà, el del Great American Songbook, o el que és el mateix, les grans melodies del teatre musical de Broadway, el Cotton Club, els estàndards jazzístics, les cançons immortals d’autors com Cole Porter o Gershwin o temes oscaritzats com “The Way you look tonight” que el cantautor trasllada a la nostra llengua com “Anit se’t veu com mai”. 
A la portada d’aquest CD destaca el títol del disc, però a sota hi trobem un subtítol: Cantautore traditore. Amb això ja tenim la pista de cap a on ens vol conduir l’autor. El cantautor que traeix, en aquest cas la cançó, l’original. És evident que ha jugat amb aquella dita que diu que el traductor és un traïdor, aquell debat etern que ara faria que marxéssim molt enllà discutint fins a quin punt la traducció és una traïció al text original, o una adaptació que deixa de ser el mateix. És aquí, en aquest Poesies de Broadway, on el traductor que ha adaptat el text al català ha pres el protagonisme al cantant, passant a ser el principal valedor de l’obra, adequant la rima, buscant la paraula exacta, intentant trair el text el mínim possible fins a possibilitar que rima, ritme i mètrica encaixin buscant la màxima i precisa aproximació a la cançó original. Un treball dur, difícil però agraït que el traductor-cantautor ha realitzat en aquest Poesies de Broadway que edita el segell lleidetà Quadrant. 
Insistirem dient que l’adaptació al català d’aquestes cançons és el gran mèrit d’aquest treball, unes adaptacions que han estat fixades i que poden ser agafades per a noves interpretacions en la nostra llengua, o com el musicòleg anglès catalanòfil Terry John Tory indica a les notes preliminars del disc, en el llemosí actual. L’altra gran valor d’aquest disc rau en el fet que Bocanegra no exhibeix un gran desplegament vocal. Normalment aquest tipus de cançons les escoltem amb el cantant o la cantant a primer pla, mostrant-se, fent lluïments de veu, dotant-les de la seva pròpia personalitat, deixant en moltes ocasions la música i el sentit en un segon pla. De fet moltes d’elles les associem a cantants més que a cançons. En canvi, en aquest Poesies de Broadway el cantautor Bocanegra sembla que passi per damunt de les cançons, de puntetes, deixant el protagonisme al significat de les paraules i sobretot al conjunt coral de la cançó: lletra i música agafades de la mà, juntes, d’igual a igual. 


El total de cançons que conforma Poesies de Broadway és 14. En aquest viatge, el cantautor Bocanegra s’acompanya d’un trio de luxe encapçalat pel veterà contrabaixista Horacio Fumero, el bateria David Xirgu, company de viatge de Bocanegra en anteriors treballs com el Bloc de lírica dura (2005), i al piano, tota una descoberta, Iannis Obiols, que demostra un coneixement, una sensibilitat i un mestratge elevadíssim, difícil de trobar en un jove pianista.