Des que el jazz arribà a casa nostra, Granollers s’ha erigit com una de les grans referències del gènere. Podem afirmar que juntament amb el Club de Ritme de Barcelona i el de Terrassa amb permís de Vilafranca, Granollers és sense cap mena de dubte una de les grans capitals històriques del jazz. La història del jazz a Granollers té referències inoblidables com tenir l’honor d’oferir actuacions d’artistes internacionals que per primera vegada actuaven a aquesta banda dels Pirineus després de la instauració del règim franquista que durant anys mostrà el seu rebuig més intens vers el jazz. Artistes com Don Byas van ser els encarregats de fer-nos arribar a la capital del Vallès aquesta alenada de llibertat musical amb tot el que significava.
Actualment, el jazz a Granollers està viu, i ho demostra el festival que es realitza any rere any. Des de fa algunes edicions, una de les grans activitats és la que dirigeix el guitarrista i compositor Joan Sanmartí. Sanmartí agafa un artista, la seva obra, n’escriu nous arranjaments i l’envolta d’una gran orquestra, a mode d’Ensemble. Es tracta d’un projecte molt interessant que ens permet visitar l’obra d’un artista amb una nova mirada. Sanmartí desenvolupa noves línies melòdiques a partir de l’original, enriqueix els temes amb noves textures harmòniques i aplica conceptes nous per embolcallar les peces en qüestió. El resultat, escoltar una obra que coneixem i ens és familiar en un nou format, fent-nos redescobrir les belles cançons. Any rere any hem pogut veure la feina realitzada per Sanmartí en l’obra d’artistes com Carles Benavent o Perico Sambeat, per posar dos exemples.
L’any 2015, Joan Sanmartí ens va sorprendre amb una proposta nova. Per l’edició número 25 del Festival de Jazz de Granollers ens presentava la seva visió a partir de les cançons del cantautor Víctor Bocanegra. Això era tota una novetat i una aposta molt interessant tan pel format del festival com pel que ens podíem trobar. Va ser una vetllada molt interessant, un d’aquells concerts que un té la sensació de viure de manera gairebé exclusiva i irrepetible. Un concert històric, amb més de 15 músics dalt de l’escenari i amb el bo i millor de les cançons del cantautor barceloní. I quan semblava que aquell meravellós concert només seria un record pels que hi vam ser, a finals del 2020 apareix publicat en CD i a les plataformes digitals amb el títol de Pom de petits hits (Jazz Granollers Records, 2020).  Al llibret del CD, el cantautor ens explica que en un principi es van presentar 15 cançons, però al disc finalment se n’inclouen 10. Sanmartí ha realitzat un treball enormement acurat, minuciós i digne d’orfebre, amb uns arranjaments molt concrets per cada tema. A «filla de llop i amazona» ens trobem amb la cançó que segurament té menys instruments, en format típic de quartet, tot i que no és així. En aquest aspecte resulta una peça clau per gaudir de la guitarra i el talent com a intèrpret de Joan Sanmartí. Si a «Filla de llop i amazona» ens trobem amb una cançó que ens porta a una música de jazz en format petit, aquesta seria l’excepció, perquè la resta de peces ja presenten grans orquestracions i la presència de tots els instruments. És en aquestes on ja ens endinsem en la gran feina realitzada per Sanmartí com a arranjador i director musical. A «Fet un nyap», que ja en la versió original mostrava una gran elegància musical, Sanmartí hi escriu uns arranjaments que fan créixer la peça de manera magistral. 

L’any 2011, Víctor Bocanegra presentava un espectacle que va rebre molt bones crítiques i que ha quedat com una referència. De fet, el disc d’aquest espectacle és un d’aquells incunables que ha fet fortuna fora de les nostre fronteres. Es tracta del disc Villon, les balades, un disc que va sortir a partir de l’espectacle que va passar pel teatre i que va comptar amb un repartiment de luxe amb Pepa Arenós i Jaume Comas. Víctor Bocanegra amb Joe Lewis i Pere Foved interpretaven la música en directe sota la direcció de Víctor Obiols. A la gravació del disc, els mateixos músics de l’espectacle foren els encarregats de l’enregistrament. A Villon, les balades, Víctor Bocanegra cantava les cançons en versió original, en francès, però en francès de l’edat mitjana. Però la novetat de l’espectacle de Granollers que s’ha recollit en el CD Pom de Petits hits, és que Víctor Bocanegra i Joan Sanmartí van rescatar cançons del disc Villon, les balades. A «Bien hereux qui rien n’y a...» la primícia es que Bocanegra la va adaptar al català amb el títol de «Sort a qui re no li fa». En aquesta cançó crida l’atenció la feina desplegada per Joan Sanmartí. En ves de buscar un parentesc amb la música francesa escriu uns arranjaments de metall que són més propers a la tradició mexicana dels mariatxis i crea un contrast molt divertit que encaixa perfectament amb la melodia i el que explica la cançó. En la mateixa línea també ens trobem amb "Balada de les llengües envejoses", escrita a partir de la traducció que havia realitzat Andreu Subirats i que Víctor Obiols adaptà per ser cantada.
Un dels grans encerts del CD és haver inclòs«5221», una cançó que el cantautor havia enregistrat al Bloc de lírica dura, homenatge a Pepe Sales. Una composició de Pepe Sales, company i amic de viatge del nostre cantautor en els anys iniciàtics. Es tracta segurament d’una de les lletres més reeixides de Pepe Sales. Una lletra que no ens deixa indiferents i que vestida amb una música preciosa amaga molta tristesa. Una d’aquelles lletres que va obrir noves maneres de cantar en català amb un text i una temàtica que fins aleshores no s’havia tractat de manera tan directa, curosa, valenta i trencadora com ho va fer Bocanegra: els estralls de l’heroïna, la SIDA i tot el que ho envolta. A «5221» la imatge de la mare demanant que el fill es pugui morir abraçat a ella i el paral·lelisme amb La Pietat de Miquel Àngel resulten d’una bellesa i una angoixa que fa esgarrifar. Una imatge i una situació que et remou i que Sanmartí embolcalla amb una orquestració d’una bellesa sublim, amb un acompanyament vocal que n’eleven l’elegància.
En tot aquest treball dut a terme per Sanmartí, també hi ha lloc per la música més canalla i els arranjaments més de cabaret com els que ens mostra a «L’ésser neurodigital», una línia que segueix el fil amb «Bèstia acadèmica en extinció». Aquestes dues cançons estaven incloses a Cançons de l’Akidelara que Víctor Bocanegra havia publicat l’any 2013. 
L’edició de Pom de petits hits de Víctor Bocanegra amb el JazzGranollers Ensemble dirigit per Joan Sanmartí és una obra molt remarcable, a tenir en compte, tan per tornar a descobrir l’obra d’un dels cantautors més personals de casa nostra, com pel fet d’escoltar-lo en un context musical nou on descobrim la visió i la feina del mestre Joan Sanmartí.