El passat 10 de gener ens deixava Jordi Sabatés. Al llarg de la seva dilatada i extensa carrera, l’autor de “Stonehenge” havia compaginat la seva faceta de compositor i pianista amb els arranjaments per als principals contautors de casa nostra. Sabatés havia ajudat a fer créixer a artistes com Ovidi Montllor, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Jordi Farràs i un llarg etzètera. Tot i que en les darreres dècades aquest treball amb els cantautors l’havia deixat més de banda per centrar-se en la seva carrera de pianista, mai havia deixat de cultivar aquesta faceta quan algun amic el cridava per col·laborar, com per exemple Manolo García. I curiosament, les circumstàncies han propiciat que el darrer enregistrament de Sabatés ha estat amb el cantautor de Santa Coloma Javi Jareño. Jareño acaba de publicar el seu sisè àlbum d’estudi, 7Km2, on convina cançons en català i en castellà. L’àlbum el presentarà el proper 4 de febrer en el marc del festival Barnasants. L’aportació de Sabatés al disc de Jareño la trobem a la cançó que tanca el treball, “Zamba para olvidar”. La “Zamba para olvidar” és en realitat una peça provinent del folclore tradicional argentí, que parteix de la guitarra i que Jareño va descobrir a través de la veu de Mercedes Sousa. El cantautor de Santa Coloma l’havia incorporat al seu repertori donant-li un caire de música pop i la interpretava en els seus directes. La idea era donar-li una volta i es per això que va parlar amb Jordi Sabatés de la possibilitat de fer-la amb l’acompanyament del piano. I és aquí on sorgeix una versió molt especial, on Jareño porta la seva veu al límit del sentiment i Jordi Sabatés fa una interpretació magistral que va molt més enllà del simple acompanyament, introduint unes dosis de llibertat, sensibilitat i improvisació al mig de la cançó que són per emmarcar.
A banda de la col·laboració amb Sabatés, el sisè àlbum d’estudi del de Santa Coloma és un disc a tenir en compte. Hi ha tres cançons en català: “Com un udol”, “El mar ja no brama” i “Ets la calidesa”. Aquí Jareño es val de l’obra de tres poetes que li brinden l’oportunitat de cantar en català, una llengua que no forma part del seu dia a dia i que gràcies a la poesia d’autors catalans troba la manera d’acostar-se a aquesta llengua i descobreix una tesitura en la que es troba còmode.  
Però si per una cosa destaca aquest àlbum i resultua sorprenent és perquè el cantautor de Santa Coloma ha volgut trencar estigmes i hi trobem quatre cançons que giren entorn a la salut mental. Fa uns anys ja ens havia sorprès donant la cara i explicant els seus problemes de salut mental a diversos mitjans. Argumentava que és un problema prou seriós i que afecta a molta gent perquè segueixi sent silenciat. En aquest darrer disc ens colpeja amb molta franquesa per explicar-nos, denunciar i intentar normalitzar el fet de parlar d’aquest problema sense embuts. I ho fa amb un exercici de sinceritat que ens remou per dins. Així a “Mis demonios” ens parla de quan aquests intenten apoderar-se d’ell i com amb el temps ha après a conviure-hi. A “Depresión” ens relata quan arriba la malaltia. A “H6 (agudos)” ens explica amb una naturalitat i una proximitat que ens sacceja l’entrada al mòdul psiquiàtric, les sensacions, el que hi veu, amb qui es troba. I ho fa des d’un punt de vista molt humà i d’acceptació com mai haviem escoltat en la veu d’un cantautor. Però Jareño no es queda només amb el seu testimoni personal i també canta a amics que pateixen i que tiren endavant. Fa uns anys, l’associació Món Tocat li va demanar si podia fer una cançó sobre el TOC (Transtorn Obsessiu Compulsiu). A través de la convivènica amb una de les famílies afectades va sortir “canción para Anna”, que ara ha inclòs a l’àlbum. Parla de la lluita d’una mare per ajudar a la seva filla i als que com ella es troben en aquesta situació complexa.
A la portada del CD, Jareño apareix d’esquena senyalant amb la guitarra la vista de la seva ciutat, Santa Coloma, una ciutat que reivindica a través de la cançó que dona títol al disc i on ens canta el seu amor per aquesta ciutat, que conté molts matisos més enllà dels estigmes de ciutat de la perifèria de Barcelona.

Javi Jareño ha fet un àlbum valent, sincer i a on cal valorar la valentia de cantar-nos sobre un tabú com és la salut mental.