Si la sala Zeleste obria les portes l’any 1973, l’aparició del segell Zeleste-Edigsa data de tot just un any després, el 1974. La consecució del segell discogràfic s’emmarca en l’obsessió de Víctor Jou de fer quelcom més que una simple sala de concerts i espai per fer una copa. La seva idea és crear una oficina de management i un segell discogràfic per tal que els artistes tinguin en la nova sala un referent i un espai per poder desenvolupar la seva obra.
La unió de Zeleste i Edigsa, va venir de la ma d’Enric Gispert, l’home d’enllaç entre Víctor Jou i el gerent d’Edigsa, Claudi Martí. Martí i Jou es van entendre de seguida i d’aquella primera reunió en va sortir el compromís de crear un subsegell propi i el compromís de gravar les tres primeres referències, totes elles primícies i novetats. Aquelles primeres referències eren el primer disc en solitari de Jordi Sabatés, El senyor dels anells(UM2016), que seria la primera referència del segell; Salsa Catalana (UM2017), el primer disc d’un grup que marcaria un punt d’inflexió i seria una referència fins als nostres dies, Orquestra Mirasol; i el disc de debut, Diumenge (UM2018), d’un altre grup fonamental, Companyia Elèctrica Dharma.
L’aparició del primer disc de la Dharma marca un punt d’inflexió i alguns canvis respecte els dos primers àlbums del segell. D’entrada tan el Salsa Catalana com El senyor dels anells apareixen publicats l’any 1974, en canvi el Diumenge el 1975. El gran canvi arriba amb la galeta del disc, si les de l’any 1974 simplement tenen una franja blava i blanca amb el logo de Zeleste, la de l’any 1975 es totalment diferent (com es pot veure a la foto) i incorpora el nan sobre la lluna i les lletres de Zeleste en vermell. Un disseny que arribaria per quedar-se. Als crèdits dels dos primers discs hi trobem el nom de Víctor Jou, en el Diumenge apareix ja amb el de Jou, el nom de Rafael Moll que des de la seva aparició seria el productor dels treballs discogràfics.