Malgrat els embats i el menysteniment d’alguns sectors, la Creu de Sant Jordi segueix essent una distinció majúscula perquè més enllà d’un fet concret premia una trajectòria. Entre els guardonats d’aquest any hi he trobat un nom anònim pel gran públic però imprescindible en el panorama de la música catalana dels darrers quaranta anys, el productor discogràfic Joan-Carles Doval.

A través del productor Rafael Moll supe que Claudi Martí nos había dejado a la edad de 84 años. Recuerdo que el director de Picap, Joan-Carles Doval, que en sus inicios había trabajado en Edigsa, me decía de él que era un hombre con una gran conciencia de país. Tenía muy clara la catalanidad de Edigsa hasta el punto que cuando Joan Manuel Serrat decidió grabar en castellano fue el propio Claudi Martí el que le buscó una discográfica (Zafiro), donde pudiera grabar su obra en castellano.

A través del productor Rafael Moll vaig saber que Claudi Martí ens havia deixat a l’edat de 84 anys. Recordo que el director de Picap, Joan-Carles Doval, que en els seus inicis havia treballat a Edigsa, em deia d’ell que era un home amb una gran consciència de país. Tenia molt clara la catalanitat d’Edigsa fins al punt que quan Joan Manuel Serrat va decidir gravar en castellà va ser el propi Claudi Martí el que li va buscar una discogràfica (Zafiro), on pogués gravar la seva obra en castellà.