Santi Arisa, un dels grans percussionistes del nostre país, porta dècades creant projectes que són una referència indiscutible. A principis de la dècada dels anys setanta del passat segle, al costat de Manel Camp, fundava el grup Fusioon, una formació que seria clau en el rock progressiu a nivell europeu. Mike Oldfield afirmava que al començament de la seva carrera el segon disc dels de Manresa havia estat una font d’inspiració pel seu treball.
A continuació adjuntem el vídeo de la presentació del llibre "Els últims de Cuba" realitzada a la llibreria Nollegiu del Poblenou.
Hi intervenen:
Judy Cantor-Navas, periodista
Àlex Gómez-Font, autor
Giuseppe Costa, acordió
Muy contento, ya que el próximo 29 de octubre, a las 19:30, en el Cine Aribau de Barcelona, estrenaremos el documental Francesc Burrull. Un vacío que hay que llenar. El estreno se enmarca dentro del Festival Inédit de cine musical documental. Además, en esta edición nuestro trabajo compite en la categoría de mejor documental nacional. Si deseas venir al estreno, el link para adquirir entradas es este.
Molt content, ja que el proper 29 d’octubre, a les 19:30, al Cinema Aribau de Barcelona, estrenarem el documental Francesc Burrull. Un buit que s’ha d’omplir. L’estrena s’emmarca dins el Festival Inèdit de cinema musical documental. A més, en aquesta edició el nostre treball competeix a la categoria de millor documental nacional. Si voleu venir a l’estrena, el link per adquirir entrades és aquest.
A Conrad Setó lo descubrí como compañero de viaje de Jordi Sabatés en El secret de la criolla. Desde entonces he ido siguiendo sus pasos. Lo encuentro un músico interesante, muy particular, original, de aquellos que trabaja sin hacer mucho ruido, lejos de los focos. En cualquiera de sus trabajos te atrapa por una propuesta extremadamente coherente, sincera y emotiva. Hace unos meses cayó en mis manos el disco Nexes, con subtítulo de Música metagenèrica, firmado a medias con el acordeonista Giuseppe Costa.
A Conrad Setó el vaig descobrir com a company de viatge de Jordi Sabatés a El secret de la criolla. Des d’aleshores he anat seguint els seus passos. El trobo un músic interessant, molt particular, original, d’aquells que treballa sense fer gaire soroll, lluny dels focos. En qualsevol dels seus treballs t’atrapa per una proposta extremadament coherent, sincera i emotiva. Fa uns mesos va caure a les meves mans el disc Nexes, amb subtítol de Música metagenèrica, firmat a mitges amb l’acordionista Giuseppe Costa.
