Si la sala Zeleste obria les portes l’any 1973, l’aparició del segell Zeleste-Edigsa data de tot just un any després, el 1974. La consecució del segell discogràfic s’emmarca en l’obsessió de Víctor Jou de fer quelcom més que una simple sala de concerts i espai per fer una copa. La seva idea és crear una oficina de management i un segell discogràfic per tal que els artistes tinguin en la nova sala un referent i un espai per poder desenvolupar la seva obra.
Los que no fuimos testigos directos de la crónica cultural de la década de los setenta hemos descubierto a Claudio Montañá de una manera casi clandestina, con muchas dificultades. Hay algo en Montañá que lo convierte en un narrador diferente, poco convencional, que rompe con los cánones periodísticos y la estandarización. Pero las dificultades a la hora de acercarse a la figura de Montañá eran mayúsculas: no editó ningún libro en vida.
Els que no vam ser testimonis directes de la crònica cultural de la dècada dels setanta hem descobert a Claudi Montañà d’una manera gairebé clandestina, amb moltes dificultats. Hi ha alguna cosa en Montañà que el converteix en un narrador diferent, poc convencional, que trenca amb els cànons periodístics i l’estandardització. Però les dificultats a l’hora d’acostar-nos a la figura de Montañà eren majúscules: no va editar cap llibre en vida.
A través del productor Rafael Moll supe que Claudi Martí nos había dejado a la edad de 84 años. Recuerdo que el director de Picap, Joan-Carles Doval, que en sus inicios había trabajado en Edigsa, me decía de él que era un hombre con una gran conciencia de país. Tenía muy clara la catalanidad de Edigsa hasta el punto que cuando Joan Manuel Serrat decidió grabar en castellano fue el propio Claudi Martí el que le buscó una discográfica (Zafiro), donde pudiera grabar su obra en castellano.
A través del productor Rafael Moll vaig saber que Claudi Martí ens havia deixat a l’edat de 84 anys. Recordo que el director de Picap, Joan-Carles Doval, que en els seus inicis havia treballat a Edigsa, em deia d’ell que era un home amb una gran consciència de país. Tenia molt clara la catalanitat d’Edigsa fins al punt que quan Joan Manuel Serrat va decidir gravar en castellà va ser el propi Claudi Martí el que li va buscar una discogràfica (Zafiro), on pogués gravar la seva obra en castellà.
Hacía días que tenía el malalts del cel (satélite K, 2016) encima de la mesa pero no encontraba el momento adecuado para escucharlo con la necesaria calma. Desde que salió he oído grandes elogios y buenos comentarios pero he preferido dejar pasar la vorágine de la novedad para no caer en la trampa de la inmediatez y el juicio rápido. Tenía claro que malalts del cel era una obra para tomar con calma.
Feia dies que tenia el malalts del cel (Satélite K, 2016) a sobre la taula però no trobava el moment adequat per fer una bona audició amb la calma necessària. Des de que va sortir n’he sentit grans elogis i bons comentaris però he preferit deixar passar la voràgine de la novetat per tal de no caure en el parany de la immediatesa i el judici ràpid. Tenia clar que malalts del cel era una obra per prendre amb calma.
La primera vegada que vaig saber de Josep Cassart va ser quan va caure a les meves mans una carta. En dita carta, Arnold Jay Smith, en nom de la revista Down Beat, s’adreçava al Josep com a representant de Zeleste per informar que la prestigiosa publicació havia otorgat 5 estrelles Down Beat, la màxima puntuació, al disc de Jordi Sabatés Solos i duets amb Santi Arisa.
Mi sección quincenal en el programa Som Aquí presentado y dirigido por Oriol Carreras.
La meva secció quinzenal al programa Som Aquí presentat i dirigit per Oriol Carreras.
