En 2011 Emili Baleriola publicaba su último disco, Jazz-Rock Trio (Picap). Desde entonces Emili no ha dejado de trabajar y explorar los límites de su universo musical, partiendo del blues, el rock y el jazz pero pasando por la música latina o cualquier otra influencia que le resulte interesante. Ya hace algunos meses que Emili se ha encerrado en el estudio para dar forma a un nuevo disco. Puedo adelantar que el disco en cuestión ya está finalizado y está en fase de postproducción. Imagino que a principios de 2016 ya tendremos la criatura de Emili entre nosotros.

L’any 2011 Emili Baleriola publicava el seu darrer disc, Jazz-Rock Trio (Picap). Des d’aleshores l’Emili no ha deixat de treballar i explorar els límits del seu univers musical, partint del blues, el rock i el jazz però passant per la música llatina o qualsevol altra influència que li resulti interessant. Ja fa alguns mesos que l’Emili s’ha tancat a l’estudi per donar forma al que serà el seu nou àlbum. Puc avançar que el disc en qüestió ja està finalitzat i està en fase de postproducció. Imagino que a principis de 2016 ja tindrem la criatura de l’Emili entre nosaltres.

A veces, uno tiene la suerte de vivir situaciones de esas que te llenan el espíritu de satisfacción personal y en las que piensas: "Que cojones, esto es fantástico, vale la pena estar ahí, vivirlo". Son sensaciones de aquellas que son casi imposible de expresar con palabras. Acabas el día contento, el mismo día que comenzaba bajando con el coche por una carretera de curvas y el reflejo del mar al fondo que lo absorbía todo.

A vegades, un té la sort de viure situacions d’aquestes que t’omplen l’esperit, de satisfacció personal, d’allò de dir: “Que collons, això és fantàstic, val la pena ser-hi, viure-ho”. Són sensacions d’aquelles que són gairebé impossible d’expressar amb paraules. Acabes el dia content, el mateix dia que començava baixant amb el cotxe per una carretera de corbes i el reflex del mar al fons que ho absorbia tot.