A l’anterior entrada dedicada a Tapiman havíem deixat el grup en un punt àlgid i amb grans expectatives de cara al futur immediat. El següent pas seria entrar a l’estudi per enregistrar un disc de llarga durada. Donada la singularitat del trio de Tapiman i que la seva energia es basava en un directe cru i contundent es volia gravar un disc en viu. Diferents circumstàncies tècniques dificultaven enregistrar un directe en bones condicions. Al final es va arribar a una solució un tant curiosa però que pretenia ser el màxim de fidel possible a una actuació de Tapiman en directe. Es va decidir que el grup entraria a l’estudi, concretament a l’estudi Gema, on es realitzaria l’enregistrament en una sessió amb públic. De fet, la manera com es va enregistrar aquest disc va ser tota una novetat a nivell estatal.
Fins a dia d’avui sabíem que s’havia gravat aquest llarga durada per les dades que ens havien anat arribant. Repassant la premsa de l’època ens trobem diferents referències que expliquen que Tapiman ha gravat el que serà el seu disc de llarga durada a l’estudi i amb públic. Fins i tot es troben detalls com el que explica que hi ha un tema que porta per títol “Pepe’s song” que dura més d'onze minuts i en el que hi ha grans solos de bateria, baix i guitarra. També s’explica que una altra de les cançons que canta Miguel Ángel Núñez i de la que encara no té un títol és una cançó amb tanta força que hauria de ser el senzill i la cara A. En un altre article, José María Pallardó comenta que el trio de Tapiman és molt explosiu i que la gravació del disc, després dels retocs de postproducció, donarà com a resultat una gran obra a tenir en compte. No obstant, insisteix en que haurien de cantar alguns temes en català o en castellà per tal d’arribar a un públic més nombrós i comercial.
En el meu cas, fins a dia d’avui havia tingut la sort de parlar amb diverses persones que van assistir a aquella sessió de gravació. Recordo que un dels primers en comentar-me que hi havia estat va ser en Jordi Bonell, posteriorment en Manel Joseph. Parlant amb en Manel Joseph sobre aquesta mítica gravació em va dir que ell havia fet fotos i que les tenia. Això era brutal! Per fi podria posar imatges a la gravació del que havia de ser el primer llarga durada de Tapiman.
L’aportació de les imatges del Manel Joseph prenen un valor històric important i fixen i pugen un esglaó a tot el que sabíem fins a dia d’avui, ja sigui pels testimonis que hi van ser com pel que en comentava la premsa. Són imatges! Unes imatges que ens mostren que tot això va passar i donen molta singularitat al fet: Als estudis Gema, Tapiman enregistrant un disc amb l’assistència de públic. Hi ha detalls curiosos i que avui ens criden l’atenció com el cartell escrit a mà en el que posa: “Prohibido fumar”.

Com tothom sap, aquest disc no va comercialitzar-se. Estava fet, preparat, anava a sortir però es va quedar en un calaix, es va destruir. Jo fa anys que el busco i he parlat amb gent per veure si algú el va rescatar o en va fer alguna còpia. Encara hi ha esperança de trobar-lo, tot i que conscient del desastre de país en el que vivim va acabar a les escombraries, o ni això, la bobina es va reutilitzar i no n’ha quedat ni rastre.
El que sí que he arribat a esbrinar és el que va passar amb aquell disc i el que havia de ser la consolidació de la primera formació de Tapiman. Per esbrinar-ho vaig contactar amb Miguel Ángel Núñez amb el que després de tenir unes quantes converses i quan es va establir un clima de confiança em va explicar com va anar tot allò. Entrar en el detall concret del que va provocar la ruptura d’aquell primer Tapiman crec que no seria elegant per la meva part. No obstant, ens podem fer una idea partint d’unes friccions entre els membres del grup. L’espurna va saltar a la tornada d’un concert a Andorra quan Miguel Ángel Núñez va decidir deixar el grup. Com que el disc gravat a Gema estava en la fase final de postproducció Josep M. Vilaseca "Tapi" va intentar convèncer a Miguel Ángel Núñez que seguís dins el grup però aquest es va negar en rodó. Ja havia pres la decisió. Fins i tot, Claudi Martí d’Edigsa es va reunir amb Miguel Ángel Núñez per intentar arreglar la situació i convèncer a Núñez perquè tornés al grup i així poder presentar el disc. Martí va intentar fer-li entendre que si ell no estava a Tapiman, aquell disc perdia projecció i valor. Malgrat tot, Núñez no va cedir i va donar per tancada la seva etapa a Tapiman.
A partir d’aquell moment, el disc gravat als estudis Gema no veuria mai la llum, Tapiman obriria una nova i brillant etapa amb el guitarrista Max Sunyer. Amb l’entrada de Sunyer van gravar un nou disc d’estudi. Malgrat tot, es van incloure alguns dels temes de l’etapa de Núñez, però amb un nou i diferent punt de vista. Els temes que d’alguna manera es reciclarien serien: “Don’t ask why”, “No control” i “Driving Shadow (Pepe’s song)”.
Per la seva banda, Miguel Ángel Núñez donaria un gir de 180º a la seva carrera i juntament amb Manel Joseph, els germans Clua i Jordi Batiste entre altres, formaria el que havia de ser un super grup vocal  que es va anomenar Pàgina Blanca i que teòricament comptava amb el suport i la producció de Joan Manuel Serrat.