Després de mesos de feina i d’incertesa podem dir que finalment ja hem pogut materialitzar un petit homenatge a Gato Pérez. Hi havia dues raons bàsiques que ens feien creure en la urgència de dur a terme algun tipus d’acte relacionat amb el Gato. En primer lloc, aquest any 2015 és un any carregat de simbolisme, ja que es compleix el 25 aniversari del seu traspàs. En segon lloc, s’ajunta el fet de que el Gato va viure els darrers anys a Caldes de Montbui. A hores d’ara encara no s’havia realitzat cap tipus d’acte amb certes garanties. Per tant, ens trobàvem amb l’excusa perfecte per muntar alguna història.
Val a dir que per materialitzar tota aquesta “moguda” ha estat indispensable l’empenta de la Míriam Viaplana, directora de l’emissora municipal, una dona activa i amb ganes de fer coses. Parlant des d’un punt de vista personal, es d’agrair que hi hagi persones que estiguin pendents dels teus passos i que t’obrin les portes i et donin les facilitats per compartir allò que has fet. Durant el 2014 ja havíem parlat de fer alguna acció al voltant del Gato, tenint en compte que el 2015 era el 25 aniversari del traspàs i que la ràdio complia 35 anys. No obstant, la història no va acabar de prendre forma fins que a principis d’any vaig anar a veure la Míriam per portar-li el llibre del Manel Joseph, El nét del Vigilant (Els Llums, 2015). Allà ja vam començar a concretar el que feia mesos que tramàvem i dies després ja vam mantenir una reunió que va marcar el punt d’inflexió. Vam repensar el projecte, vam veure les possibilitats, el vam traslladar al paper i vam començar la pesada i sinuosa feina de les negociacions en les que per desgràcia es van perdre algunes propostes pel camí. No obstant, el resultat que hem aconseguit és d’allò més digne i bonic, encara que soni cursi.
El que és fantàstic d’aquesta trobada, homenatge, o com es vulgui dir, és que s’ha fet des del cor i sense la pressió aquella de quan s’han de muntar segons quin tipus de “tinglados” en que et col·loquen aquest o has de cedir perquè surti l’altre, decideixi aquell, o el de més enllà. Ha quedat una història modesta, sincera i força complerta.

Tot això passarà el divendres 9 d’octubre a Caldes de Montbui, i s’emmarcarà dins els actes de la Festa Major. Durant el matí es retransmetrà un programa de ràdio a l’emissora municipal al voltant de la figura del Gato. Ja per la tarda, a les 19:00 hores hi haurà una taula rodona que portarà per títol: La vigència de Gato Pérez 25 anys després. En aquesta taula hi participaran en Karles Torra, amic, calderí i un gran expert musical que ens introduirà a la vida i l’obra del Gato; Manel Joseph, cantant de l’Orquestra Plateria, company del Gato, amic del Gato i no sé quantes coses del Gato; i Carles Flavià, un bon amic de “barra”, al que deixarem les conyes perquè les expliqui ell mateix. També ens farà costat Oriol Farràs, de Forcat, ja que s’inaugurarà l’exposició Gato Pérez, el poeta de la rumba catalana cedida per aquesta entitat. No em voldria deixar altres persones que també estaran amb nosaltres. A mi, particularment em fa especial il·lusió i agraeixo molt que ens acompanyi la Jèssica Pérez, filla del Gato. Em deixo noms, d’altres que no podran venir i molts que ens agradaria que hi fossin, com per exemple el Rafael Moll, artífex de l’èxit del Gato.
Per acabar, a les 22:30, a l’envelat de la Festa Major hi haurà l’actuació de l’Orquestra Plateria amb les pauses enraonades del Carles Flavià. Era evident que si hi havia una actuació musical no podia faltar l’Orquestra Plateria. Hi havia tres motius bàsics, el primer el fet que Gato Pérez, tot i no haver tocat mai amb l’Orquestra plateria va ser un dels seus fundadors i ideòlegs. En segon lloc, el líder de la Plateria és el Manel Joseph, una persona imprescindible per entendre el canvi de rumb que en el seu dia va iniciar el Gato. En tercer i darrer lloc, perquè l’Orquestra Plateria ha mantingut el llegat i l’obra del Gato a través de les versions que n’ha interpretat durant tots i cada un dels seus concerts. Ja sigui en els pitjors moments, en els més bons, en els que s’ha recordat més el Gato o en els que semblava que s’oblidava el Gato. L’Orquestra Plateria ha estat la única antorxa que no s’ha apagat mai en la reivindicació de la figura i l’obra de Gato Pérez.