Josep Guardiola (1930-2012) va gaudir d’enorme fama durant les dècades dels cinquanta i seixanta del passat segle. El seu èxit es va basar en cantar en castellà clàssics de la cançó italiana, francesa i americana. Durant la seva extensa carrera va enregistra mes de mig miler de cançons. La premsa de l’època deia d’ell que era el Frank Sinatra espanyol. Les comparacions i els encasillaments poden arribar a ser odiosos, però el que si està clar es que es va erigir com una figura indispensable en la història de la cançó espanyola. En llengua catalana se’l considera un dels pioners juntament amb les germanes Serrano en gravar cançó moderna en català.
A la dècada dels anys quaranta del passat segle, Guardiola estudiava al Conservatori de Barcelona. Allà coincidiria amb futurs músics com Ricard Roda, Tete Montoliu, Jesús Peyrón o Josep Cunill, entre altres. Una generació que es va veure sacsejada pel jazz. Guardiola amb alguns dels companys de Conservatori va formar part de l’orquestra Crazy Boys. Cal matisar que abans de la guerra ja hi havia una orquestra amb aquest nom, però no tenia res a veure amb la Crazy Boys que es va crear a la postguerra. La Crazy Boys de la postguerra, tenia l’origen en una orquestra anterior, la Muchachos Locos. Aquesta orquestra, creada a mitjans dels anys quaranta destacava perquè era l’orquestra amb els músics més joves. Tots eren estudiants. Quan la Muchachos Locos es va acabar, l’any 1948, alguns dels seus integrants capitanejats per Josep Maria Martí, van fundar la Crazy Boys, el mateix nom però en anglès. Entre els integrants d’aquella orquestra dirigida per Martí hi figuraven: Jordi Coll, Josep Cunill, Joan Roca, Jesús Peyrón, Ricard Roda, Enric López, Josep Piñol, Josep Dib, Josep Xinchó, Antoni Sagi “Chupi” i Josep Guardiola. Una de les grans figures d’aquella jove orquestra era un jove saxofonista de disset anys, en Ricard Roda. En temes com “Flamingo” el seu saxo alt sonava de tal manera que la gent deixava de ballar per sentir-lo tocar.
En Guardiola, a la Crazy Boys, també tocava el saxofon. En ocasions he sentit dir que Guardiola era un saxofonista brillant amb un gran futur que es va veure trencat quan es va convertir en cantant. Segurament això és exagerat, perquè consultant a fons que van treballar amb ell a la Crazy Boys, m’expliquen que era un saxo correcte però que ni de bon tros era un Ricard Roda o un Salvador Font “Mantequilla”. Era un saxo que complia bé la seva feina i punt.
Com es va convertir en cantant? L’origen és a la Crazy Boys quan en un concert que van fer a Sabadell, al Club de Tennis, s’hi va veure abocat. Aquell dia, el pianista habitual, en Josep Cunill, no va poder anar al concert. Tenia examen al Conservatori el dia següent i havia d’estudiar perquè no es podia permetre suspendre. En aquell bolo, Jesús Peyrón, que amb la Crazy Boys exercia de trombó va substituir a Cunill. El concert va començar amb el repertori habitual, format bàsicament per temes de Glenn Miller i Benny Goodman. Quan portaven prop de 45 minuts tocant, se’ls va apropar el president de l’entitat queixant-se que no estaven fent cap tema cantat. Els integrants de la Crazy Boys es van mirar amb perplexitat perquè ni portaven cantant ni havien assajat cap tema amb lletra. Havien de cantar alguna cançó per tenir content a aquell bon home. Però cap d’ells sabia cantar cap cançó i es va estendre la preocupació fins que en Josep Guardiola va dir que ell sabia una cançó i que podia provar. La cançó en concret era “Laura”, un tema de David Raksin que formava part de la pel·lícula homònima dirigida per Otto Preminger l’any 1944. Va dir el to en el que havien de tocar els seus companys, els acords que la formaven i va començar.

Al finalitzar la cançó la gent va aplaudir embogida. Guardiola va fer un interpretació excel·lent tenint en compte que era la primera vegada que cantava aquella cançó en directe. Després van continuar amb els temes instrumentals fins que el senyor president va tornar a demanar-los més música cantada. Com que en Guardiola no en sabia cap més van repetir “Laura” argumentant que havia agradat tant que per petició la tornaven a fer. Quan es va acabar el concert, el bis va tornar a ser “Laura”. Aquell dia “Laura” es va fer tres vegades i va certificar el camí de Guardiola cap a la cançó. Amb la Crazy Boys mai va enregistrar “Laura”. Molts anys després, consolidat com a gran cantant espanyol va enregistrar aquella cançó que li havia canviat la vida.