En el món de la composició musical tots els grups i solistes van bojos buscant el gran èxit, aquell tema que els farà tocar la mel de la popularitat. Quan he preguntat a algun d’aquests afortunats com es fa per fer una gran èxit, cap d’ells m’ha sabut contestar. Alguns fins i tot s’han posat a riure i m’han dit que si ho sabessin en fabricarien més sovint.
A vegades aquesta mel arriba de la manera més casual, de carambola, sense voler-ho. En aquesta línia em ve a la memòria la versió de “Pedro Navaja” de Rubén Blades de l’Orquestra Plateria.

“Pedro Navaja” va arribar a la Plateria de casualitat. L’artífex de tot plegat va ser el “Papi” Nilton, un percussionista brasileny que havia voltat d’un continent a un altre amb creuers i gires de grans artistes. En un vaixell, el “Papi” va escoltar “Pedro Navaja” a la ràdio i la va gravar en un casset. Va portar aquella cançó a l’Orquestra que la va passar pel seu sedàs i la va incorporar al repertori. El curiós del cas, i espero que per explicar això en Manel no s’enfadi, és que al principi quan la tocaven en directe no passava res, fins al punt que el públic deixava de ballar. Quan s’estava preparant el segon treball de l’Orquestra i el debut amb la discogràfica Ariola, en Manel era partidari de no incloure-la en el disc. Però com que tot es feia per votació la majoria va dir que sí i “Pedro Navaja” es va acabar gravant. Quan va sortir el disc la cançó va començar a sonar fins a convertir-se en un autèntic boom. L’Orquestra també va incorporar al seu repertori altres cançons de Blades com “Ligia elena” o el mític “What Happened”, amb una meravellosa adaptació de Llorenç Torres. Però cap va arribar a l’èxit de “Pedro Navaja”.
Es de justícia mencionar que gràcies a l’aportació de l’Orquestra, Rubén Blades va entrar a casa nostra per la porta gran. Va ser tal l’impacte de “Pedro Navaja” que quan Blades va arribar a Barcelona, el dia abans del concert, tothom li parlava de “Pedro Navaja”. Curiosament, no l’havia inclòs al repertori. A l’hotel, va reunir a tots el músics per muntar-la a corre-cuita.

Durant els prop de 40 anys que fa que aquesta cançó forma part del repertori de l’Orquestra, no l’han deixat mai de tocar en directe, és la cançó obligada. Malgrat els anys i els centenars de vegades que l’ha cantant en directe, en Manel encara es posa nerviós i no es queda tranquil fins que no l’ha acabat.
Una anècdota associada a Rubén Blades, la van protagonitzar dos membres de l’orquestra, en Joan Masats i l’Emili Baleriola. Aprofitant una expedició de corredors de la marató de New York van recalar a les oficines de la Fania on van entregar el disc de la Plateria a Rubén Blades. De passada van recopilar discos de salsa on trobarien cançons que també s’incorporarien al repertori de la Plateria. 
M’agradaria acabar tornant a insistir que si Blades ha vingut a casa nostra amb assiduïtat, part d’aquest fet es deu a la Plateria. No he entès mai com als que remenen les cireres i munten els espectacles de Blades no se’ls ha acudit ajuntar a Rubén Blades i a Manel Joseph per interpretar plegats el “Pedro Navaja”.