L’any 2018 es complia el 50 aniversari d’una de les cançons més emblemàtiques de la cançó protesta, “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet.
Maria del Mar Bonet, juntament amb Lluís Llach va ser la darrera incorporació al col·lectiu de Els Setze Jutges. De fet amb l’arribada de cantautors com Joan Manuel Serrat, Rafael Subirachs, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet el col·lectiu va anar agafant una dimensió tan gran que el motiu pel qual havia nascut ja no tenia sentit, l’objectiu estava assolit.
Maria del Mar Bonet va ser la única que va formar part dels dos col·lectius del moment, Els Setze Jutges i la posterior resposta, El Grup de Folk.
El primer EP que va aparèixer de Maria del Mar Bonet era un recull de cançons i poemes de Mallorca. No obstant, la fama i la notorietat, però li arribaren amb la cançó “Què volen aquesta gent?”, amb lletra de Lluís Serrahima i música de la Bonet.

Lluís Serrahima havia estat un dels artífex de la Nova Cançó. De fet, la història situa el punt de partida en l’article Ens calen cançons d’ara, que el mateix Serrahima va escriure a la revista Germinabit, on expressava la necessitat de fer cançons actuals en català, tal com es feia a França ja que el repertori català havia quedat antic o en mans del vessant més popular. Tot i que mai va formar part oficial de Els Setze Jutges i en contades ocasions havia pujat a l’escenari si que va ser un dels seus elements importants en quant a la coordinació del col·lectiu i el fet de donar-li la primera empenta.
No està de més apuntar que amb el títol de Què volen aquesta gent?, Edicions de 1964, va editar tot el seu llegat poètic, des de lletres de cançons que havia fet fins a poemes, tots escrits entre 1955 i 2013.
“Què volen aquesta gent?” és una lletra et fa posar els pèls de punta. Lluís Serrahima estava llegint el diari i hi va trobar una nota molt petita que explicava d’una manera poc concreta, era l’any 1968 i hi havia censura, la notícia d’un estudiant mort al seu domicili. L’estudiant era Rafael Guijarro Moreno, la policia va anar a casa seva a fer un escorcoll i amb la por sembla que es va llençar per la finestra. La història va impressionar tant Serrahima que va escriure “Què volen aquesta gent?”.

Per desgràcia, aquesta classe de fets eren molt comuns en aquella època. Poc després també hi va haver un cas famós, el d’Enrique Ruano, un estudiant de 21 anys que militava al Frente de Liberación Nacional que de manera estranya va caure per un cel obert d’una comissaria. Mai es va saber si el van tirar o es va tirar.
Quan va sortir, la cançó va ser ràpidament censurada, no es podia cantar en públic ni emetre per la ràdio. De fet moltes vegades per burlar la censura prèvia era presentada amb d’altre títols com “De matinada”.
La cançó va tenir tan d’èxit i impacte en l’òrbita dels cantautors protesta que la cantant Elisa Serna, que havia format part del col·lectiu Canción del Pueblo amb d’altres cantautors com Hilario Camacho, en va fer una versió en castellà. Aleshores, hi havia una gran entesa i comunicació entre els cantautors de Madrid i els de l’òrbita de Barcelona. De fet les primeres obres d’Elisa Serna es van editar a Barcelona, a la factoria de Als 4 Vents i també havia cantat en català. Com Hilario Camacho, que poc després firmaria un disc amb Maria del Mar Bonet. Curiosament la casualitat, o no, van fer que Elisa Serna ens deixés el passat 2018, el mateix any que feia cinquanta anys de l’edició de “Què volen aquesta gent?”. Elisa Serna va fer seva la cançó, en una versió molt bonica que va titular “Esta gente qué querrá”.