Hi ha dues cançons que aparentment no guarden cap relació però l’escolta de la primera va ser cabdal perquè en la composició de la segona el seu autor acabés escrivint una de les cançons d’autor més emblemàtiques que coneixem. Aquesta relació és la que va de «Take Five» a «Mediterráneo». “Take Five” és una peça instrumental que va popularitzar Dave Brubeck després d’enregistrar-la l’any 1959 al disc Time Out. El curiós del cas és que està tan associada a Brubeck que tothom oblida que el compositor és Paul Desmond. El “Take five” és una composició molt especial, d’entrada perquè es tracta d’una peça de jazz que està escrita a un compàs de 5/4, d’aquí el seu nom. Un compàs que aleshores era força inusual en un gènere com el jazz. Des de que va sortir va esdevenir molt popular i va tenir una enorme acceptació comercial. La fórmula del ritme utilitzat, la base de Brubeck i la melodia que dibuixa el saxofon l’han fet una composició imprescindible, contagiosa, d’aquelles que enganxa i agrada.

Entre l’any 1970 i l’any 1971 Joan Manuel Serrat estava preparant el que seria un dels àlbums més populars i emblemàtics de la seva carrera, Mediterráneo. De fet, la cançó homònima és la més coneguda a nivell internacional del cantautor i la que li deu haver reportat més ingressos, la més versionada, la més de tot... “Mediterráneo” deu la seva gràcia a “Take five”, ja que Joan Manuel Serrat tenia la cançó escrita i quadrada però veia que faltava aquell detall que ocasionava que no acabés de caminar. Serrat es trobava amb una cançó molt bonica però el ritme no li acabava de donar la gràcia que esperava.  A través de l’escolta del «Take five» i el seu ritme sincopat va veure que allò podia ajudar a que el seu “Mediterráneo” tingués la vivesa que necessitava. L’encaix final, l’arranjament va venir per part del mestre Francesc Burrull -qui per cert-, en els crèdits originals del disc no apareix. Serrat i Burrull, inspirats en el ritme del “Take five” van donar una nova vida al “Mediterráneo” però amb una nova aportació ja que la lletra de la cançó, els versos, les estrofes, no cabien en el compàs de 5/4 i per això “Mediterráneo” està a 6/4, i evidentment més ràpid.