El passat divendres, a la Jazz Cava de Vic, hi actuava el pianista Jose Carra. Carra presentava el seu darrer treball, Diario de vuelo (Taghrid Records, 2018). Diario de vuelo es un disc interessant en el que Carra incorpora noves sonoritats al seu univers, destacant-ne l’electrònica. El projecte va néixer a partir de la por del pianista a volar. Després d’experimentar amb diverses substàncies per disminuir la por al vol sense obtenir un resultat clar, va decidir canviar de tàctica i dedicar el temps que durava el vol a escriure la música que acabaria formant part del disc. El resultat és un àlbum de 12 temes i segons Carra s’han d’escoltar tots seguits, com si es tractés d’un vol curt.

Els companys de viatge de Carra en aquest projecte són Dani Domínguez a la bateria i Bori Albero al contrabaix. El directe del trio es molt vibrant, t’ho passes bé veient-los i emanen un complicitat molt autèntica. És altament recomanable. Tornant al directe que jo vaig veure, em va cridar l’atenció el contrabaixista, un contrabaixista que no tenia res a veure amb els que estic acostumat a escoltar en el que en podríem dir «jazz clàssic». El seu estil era molt més contundent, allunyat d’estereotips, es feia observar. Quan va acabar el concert, vaig comprar el CD i mirant els crèdits, vaig veure que es deia Bori Albero. Immediatament vaig imaginar que tenia alguna cosa a veure amb en Marià Albero, el primerenc cantautor, el que després seria peça clau de grups com Patatas Fritas, La Rondalla de la Costa o Sardineta (per citar alguns dels grups en els que va militar). Un home a qui Serrat va dedicar «Per al meu amic».  Jo el vaig conèixer a les sessions de gravació de Rimas Baratas, de Manel Joseph, a l’estudi de Xavier Batllés. Després tindria l’oportunitat de parlar i gaudir amb la seva conversa en diverses ocasions. Era un paio interessantíssim.

Quan sortia de la Jazz Cava, Bori Albero era a la porta fumant, m’hi vaig atansar i li vaig demanar si ell tenia alguna cosa a veure amb en Marià Albero. Em respongué que era el seu pare. Va ser una sorpresa agradable. Coneixia de l’existència d’altres Albero però d’en Bori no. Vam riure una estona, va sortir el nom de Manel Joseph i d’altres companys del pare. Entre riures recordà la foto que hi havia a casa seva , quan en Marià havia guanyat un Festival de la Cançó Catalana imposant-se ni més ni menys que a Joan Manuel Serrat.