Pegasus
Solapas principales
A mitjans del passat mes de juliol, Pegasus es convertia en notícia en els principals mitjans de comunicació. En un primer moment els afeccionats a la música i seguidors de Pegasus ens vam sobresaltar i excitar. Aquella trempera es va transformar ràpidament en decepció davant la certificació que estàvem somiant i que no era possible que el grup musical ocupés les capçaleres dels diaris, l’obertura del Telenotícies, o les tertúlies radiofòniques. Pegasus s’havia fet viral perquè aquest era el nom que rep un programa que s’utilitza per espiar telèfons mòbils. El Pegasus només el poden comprar governs i forces de seguretat i l’escàndol s’havia originat perquè es descobria que el telèfon del president del Parlament Roger Torrent havia estat espiat amb aquest software. Però no només el del president Torrent sinó que la llista s’allargava a d’altres personalitats com l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.
La notorietat que durant aquells dies agafà el terme Pegasus, propicià que els malalts de la música seguíssim tenint esperança en que algú fes referència al grup Pegasus. Anaven passant els dies i la cosa no pintava bé. Pegasus era un software maligne i un escàndol de grans proporcions, però del grup ni rastre. Quan ja semblava que ho havíem perdut tot i que després dels tres o quatre dies de rigor i el posterior ressò que pot fer que la història s’allargui una setmana per donar pas a una nova notícia; van saltar totes les alarmes. Per fi es va parlar del grup Pegasus, no com ens hagués agradat però com a mínim es va mencionar. A Catalunya Ràdio, i més concretament al programa Catalunya Migdia, Empar Moliner va dir que Pegasus al marge de ser el nom d’un programa d’espionatge, era el nom d’un grup de música. Per fi tots els malalts de música podríem escoltar alguna referència al grup Pegasus. Però de cop ens va caure una galleda d’aigua freda quan el conductor del programa, el senyor Òscar Fernàndez va dir que no coneixia ni sabia qui era el grup Pegasus. Però a més, quan la Moliner va posar la música de Pegasus de fons per parlar del software d’espionatge, el conductor del programa va deixar anar que a aquella música li costava d’arrancar i va tancar el tema. A uns quants oients aquest desconeixement i menyspreu ens va saber greu.
Pegasus és un grup de música de casa nostra que està de rabiosa actualitat. L’any 2019 van anunciar que deixaven els escenaris i durant el 2020 es disposaven a fer una gira de comiat que el COVID-19 ha truncat. Amb aquesta gira, Pegasus posa fi a una història que va començar l’any 1982 amb la publicació del seu primer treball, Nuevos encuentros. Pegasus havia nascut a partir de la unió de diversos músics i formacions importants del panorama del jazz-rock de la dècada dels setanta. El grup el van idear el guitarrista Max Sunyer i el teclista Josep Mas «Kitflus». Tots dos havien format part d’Iceberg. Els altres dos membres que completarien la formació serien el bateria Santi Arisa que havia estat a Fusioon, i Rafel Escoté de Gòtic. Ràpidament els Pegasus acumularen un enorme prestigi i a més tingueren el mèrit de fer-ho en un moment que el jazz-rock anava a la baixa. El seu so basat en el jazz i el rock però amb un clar component que partia de les melodies i les formes de la tradició musical mediterrània, els catapultà a gaudir d’una enorme acceptació. Hi ha dades curioses, com quan amb l’aparició del seu segon disc, Comunicació (1983), la cançó «Transmediterrani exprés» sonava als 40 Principales. Anècdotes a banda, Pegasus es convertirien en una referència en el panorama internacional. Aquest fet es pot observar a través de diverses dades com quan l’any 1984 van actuar al Festival de Jazz de Montreux aconseguint un gran ressò. I l’any següent assolirien el cim tocant a un dels escenaris més emblemàtics del món, el Carnegie Hall de Nova York, en el marc del Kool Jazz Festival.
A mitjans de la dècada dels noranta, Pegasus deixà els escenaris. Per sorpresa de tots, l’any 2007 el grup es va tornar a ajuntar i va incorporar el percussionista Dan Arisa. I com ja hem dit abans, l’any 2019 comunicaven el seu adéu definitiu amb una gira que esperàvem que havia de ser extensa i que l’actual pandèmia ha estroncat. Pegasus ens ha deixat una discografia extensa, amb prop d’una desena d’àlbums publicats, més l’edició de les seves maquetes primigènies i un DVD. L’any 2008 la discogràfica Picap va editar una caixa molt interessant que recollia l’obra de Pegasus amb extensa informació i l’aportació de textos dels membres del grup i del periodista J. M. Hernández Ripoll.
Després de més de tres dècades, Pegasus és una referència importantíssima en la historia de la música. Amb el seu adéu tanquen la porta a un projecte que ens ha enriquit i que serà recordat.