No es ningún secreto afirmar que la historia del rock de nuestro país ha carecido de cantantes que hayan brillado en mayúsculas. En la mayoría de los casos, y en raras excepciones los cantantes han destacado por otras aptitudes que poco tenían que ver con su calidad y personalidad vocal. Sólo hay que coger referencias como Miguel Rios o Loquillo y veremos que su manera de cantar se acerca más a un cantante de segunda división que a un buen cantante de rock.

No es cap secret afirmar que en la història del rock de casa nostra ha mancat cantants que hagin brillat en majúscules. En la majoria dels casos, i en rares excepcions, els cantants han destacat per altres aptituds que poc tenien a veure amb la seva qualitat i personalitat vocal. Només cal agafar referències com Miguel Rios o Loquillo i veurem que la seva manera de cantar s’acosta més a un cantant de segona divisió que no pas a un bon cantant de rock.

Con la publicación de Nit col·lectiva, la Companyia Elèctrica Dharma anunciaba el final de una etapa. Con Josep Fortuny mantuve una agradable conversación en la que hablamos de esta parada en el camino y sobre la Dharma laietana, la Dharma nuestra y la Dharma como un sonido y una manera de hacer que quedan y quedarán para la posteridad con temas que han acabado en el imaginario colectivo. Entrevista y reportaje que aparece en el número 104 de World 1 Music.

Amb la publicació de Nit Col·lectiva, la Companyia Elèctrica Dharma anunciava el final d'una etapa. Amb Josep Fortuny vaig mantenir una agradable conversa en la que vam parlar d'aquesta parada en el camí i sobre la Dharma laietana, la Dharma nostra i la Dharma com a un so i una manera de fer que queden i quedaran per la posteritat amb temes que han acabat en l'imaginari col·lectiu. Entrevista i reportatge que apareix al número 104 de World 1 Music.