Amb l’amic Joan-Josep Vallbé sempre hem compartit la passió per la música i la literatura. Quan voltàvem els 20 anys vam començar a fer un programa de ràdio que s’anomenava Apocalíptics i Integrats. Aquell programa va durar unes tres temporades. Era una època en que encara no exisiten els podcast i internet tot just despertava. Qui volia escoltar-nos ho havia de fer en directe, a hores intempestives. És el que toca quan es fa quelcom relacionat amb la música i la cultura.

Desde que el jazz llegó a Catalunya, Granollers se ha erigido como una de las grandes referencias del género. Podemos afirmar que junto al Club de Ritmo de Barcelona y el de Terrassa con permiso de Vilafranca, Granollers es sin lugar a dudas una de las grandes capitales históricas del jazz. La historia del jazz en Granollers tiene referencias inolvidables como ofrecer actuaciones de artistas internacionales que por primera vez actuaban en este lado de los Pirineos después de la instauración del régimen franquista.

Des que el jazz arribà a casa nostra, Granollers s’ha erigit com una de les grans referències del gènere. Podem afirmar que juntament amb el Club de Ritme de Barcelona i el de Terrassa amb permís de Vilafranca, Granollers és sense cap mena de dubte una de les grans capitals històriques del jazz.

Siempre es de celebrar que te caiga entre las manos un nuevo disco del cantautor Víctor Bocanegra, entre otros motivos porque en cada nuevo trabajo mantiene viva la llama de la autenticidad y nos obsequia con un proyecto nuevo, diferente, sorprendente. Esta capacidad del cantautor Bocanegra para diversificar su propuesta manteniendo el gusto y la elegancia es muy de admirar y lo convierten en un artista en peligro de extinción, de los que hay que cuidar, disfrutar y admirar.

Sempre és de celebrar que et caigui entre les mans un nou disc del cantautor Víctor Bocanegra, entre d’altres motius perquè en cada nou treball manté viva la flama de l’autenticitat i ens obsequia amb un projecte nou, diferent, capaç de sorprendre’ns. Aquesta capacitat del cantautor Bocanegra per diversificar la seva proposta mantenint el gust i l’elegància és molt d’admirar i el converteixen en un artista en perill d’extinció, d’aquells que cal cuidar, gaudir i admirar.

El passat dia 28 de desembre de 2018 em van alertar que Víctor Bocanegra es faria visible en un espectacle especial al Casino de Granollers.

Me llega el nuevo trabajo de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Me sorprende por el formato, no es un CD, sino que es un libro que incluye un CD. Lo ha editado Godall Edicions. El diseño y la presentación de la cubierta es exquisito, sobrio y elegante. Después de esta primera visión veo que el libro tiene un subtítulo: "Poemas musicados de clásicos catalanes". Qué atrevimiento! Que a estas alturas de su carrera Bocanegra dedique todo un trabajo a estos clásicos tiene un alto riesgo, del que puede salir quemado.

M’arriba el nou treball de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Em sorprèn pel format, no és un CD, sinó que és un llibre que inclou un CD. L’ha editat Godall Edicions. El disseny i la presentació de la coberta és exquisit, sobri i elegant. Després d’aquesta primera visió veig que el llibre té un subtítol: “Poemes musicats de clàssics catalans”. Déu ni do, quin atreviment! Que a aquestes alçades de la seva carrera en Bocanegra dediqui tot un treball a aquests clàssics té un alt risc, en pot sortir escaldat.

La celebración de la X edición del Festival de Arte Independiente Pepe Sales y la reposición el pasado sábado en el Canal 33 del documental Pepe Sales: Pobres, pobres... me han llevado a repasar cómo llegué a este personaje y la visión que me he hecho desde entonces.

La celebració de la X edició del Festival d’Art Independent Pepe Sales i la reposició el passat dissabte al Canal 33 del documental Pepe Sales: Pobres, pobres... m’han portat a repassar com vaig arribar a aquest personatge i la visió que me n’he fet des d’aleshores.