Joan Manuel Serrat

Los "Sacrilegios" de Víctor Bocanegra

  • Posted on: 8 April 2017
  • By: admin

Me llega el nuevo trabajo de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Me sorprende por el formato, no es un CD, sino que es un libro que incluye un CD. Lo ha editado Godall Edicions. El diseño y la presentación de la cubierta es exquisito, sobrio y elegante. Después de esta primera visión veo que el libro tiene un subtítulo: "Poemas musicados de clásicos catalanes". Qué atrevimiento! Que a estas alturas de su carrera Bocanegra dedique todo un trabajo a estos clásicos tiene un alto riesgo, del que puede salir quemado.

Els "Sacrilegis" de Víctor Bocanegra

  • Posted on: 8 April 2017
  • By: admin

M’arriba el nou treball de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Em sorprèn pel format, no és un CD, sinó que és un llibre que inclou un CD. L’ha editat Godall Edicions. El disseny i la presentació de la coberta és exquisit, sobri i elegant. Després d’aquesta primera visió veig que el llibre té un subtítol: “Poemes musicats de clàssics catalans”. Déu ni do, quin atreviment! Que a aquestes alçades de la seva carrera en Bocanegra dediqui tot un treball a aquests clàssics té un alt risc, en pot sortir escaldat.

Ricard Miralles y Serrat sin Serrat

  • Posted on: 17 October 2016
  • By: admin

El CD Serrat sin Serrat (Picap, 2016) es una selección de canciones de Joan Manuel Serrat interpretadas a dos pianos. Un total de 14 cortes entre los que destacan títulos como "Paraules d’amor", "Cançó de Matinada" o "Mediterraneo". El disco lo firman dos de los músicos de Joan Manuel Serrat, su director y arreglista musical, el maestro Ricard Miralles, y el músico Josep Mas "Kitflus".
Aprovecho este hecho para reunirme con el maestro Ricard Miralles para que me hable de este trabajo y hacer un repaso a su brillante y extensa carrera.

Ricard Miralles i Serrat sense Serrat

  • Posted on: 17 October 2016
  • By: admin

El CD Serrat sense Serrat (Picap, 2016) és una selecció de cançons de Joan Manuel Serrat interpretades a dos pianos. Un total de 14 talls entre els que destaquen títols com “Paraules d’amor”, “Cançó de matinada” o “Mediterraneo”. El disc el firmen dos dels músics de Joan Manuel Serrat, el seu director i arranjador musical, el mestre Ricard Miralles, i el músic Josep Mas “Kitflus”.
Aprofito aquest fet per reunir-me amb el mestre Ricard Miralles perquè em parli d’aquest treball i fer un repàs a la seva brillant i extensa carrera.

El disco perdido de Tapiman

  • Posted on: 9 June 2015
  • By: admin

En la anterior entrada dedicada a Tapiman habíamos dejado el grupo en un punto álgido y con grandes expectativas de cara al futuro inmediato. El siguiente paso sería entrar en el estudio para grabar un disco de larga duración. Dada la singularidad del trío de Tapiman y que su energía se basaba en un directo crudo y contundente, se quería grabar un disco en vivo.

El disc perdut de Tapiman

  • Posted on: 9 June 2015
  • By: admin

A l’anterior entrada dedicada a Tapiman havíem deixat el grup en un punt àlgid i amb grans expectatives de cara al futur immediat. El següent pas seria entrar a l’estudi per enregistrar un disc de llarga durada. Donada la singularitat del trio de Tapiman i que la seva energia es basava en un directe cru i contundent es volia gravar un disc en viu. Diferents circumstàncies tècniques dificultaven enregistrar un directe en bones condicions.

Gabriel Rosales, un humanista a la guitarra

  • Posted on: 20 March 2015
  • By: admin

Hace unas semanas recibí una llamada de Emili Baleriola en la que me decía que Gabriel Rosales nos había dejado. Emili me comentaba con tristeza que no había salido ninguna nota en los periódicos, ni habían comentado nada en la televisión o medios radiofónicos. El lamento de Emili iba más allá, no entendía cómo un país como el nuestro podía dejar en el olvido a un enorme músico como era Rosales (1942-2015).

Gabriel Rosales, un humanista a la guitarra

  • Posted on: 20 March 2015
  • By: admin

Fa unes setmanes vaig rebre una trucada de l’Emili Baleriola en la que em deia que Gabriel Rosales (1942-2015) ens havia deixat. L’Emili em comentava amb tristor que no havia sortit cap nota als diaris, ni havien comentat res a la televisió o a mitjans radiofònics. El lament de l’Emili anava més enllà, no entenia com un país com el nostre podia deixar en l’oblit a un enorme músic com era Rosales.

Páginas