A veces resulta curioso observar cómo los grandes logros de un artista surgen de la manera más casual. En este aspecto hay dos ejemplos que aparte de ser muy parecidos en cuanto a hallazgo, reúnen las mismas casualidades, y ambas canciones acabaron identificando la canción con el artista.

A vegades resulta curiós observar com els grans èxits d’un artista sorgeixen de la manera més casual. En aquest aspecte hi ha dos exemples que a banda de ser molt semblants en quan a troballa, reuneixen les mateixes casualitats. En aquest cas, totes dues cançons van acabar identificant la cançó amb l’artista.

En el mundo de la composición musical todos los grupos y solistas andan locos buscando el gran éxito, aquel tema que les hará tocar la miel de la popularidad. Cuando he preguntado a alguno de estos afortunados como se hace para hacer una gran éxito, ninguno de ellos me ha sabido contestar. Algunos incluso se han puesto a reír y me han dicho que si lo supieran lo fabricarían más a menudo. A veces esta miel llega de la manera más casual, de carambola, sin quererlo. En esta línea me viene a la memoria la versión de "Pedro Navaja" de Rubén Blades de la Orquestra Plateria.

En el món de la composició musical tots els grups i solistes van bojos buscant el gran èxit, aquell tema que els farà tocar la mel de la popularitat. Quan he preguntat a algun d’aquests afortunats com es fa per fer una gran èxit, cap d’ells m’ha sabut contestar. Alguns fins i tot s’han posat a riure i m’han dit que si ho sabessin en fabricarien més sovint.
A vegades aquesta mel arriba de la manera més casual, de carambola, sense voler-ho. En aquesta línia em ve a la memòria la versió de “Pedro Navaja” de Rubén Blades de l’Orquestra Plateria.

Cuando escucho a Manel Joseph tengo la sensación de estar ante uno de los últimos miembros de una generación de cantantes en claro peligro de extinción. Joseph es el último valedor de una tradición de cantantes irrepetibles que bebe de la fuente del mestizaje, mucho antes de que esta maldita palabra se pusiera de moda. Joseph ha estado presente en los últimos cincuenta años de historia de nuestra música y se ha ido adaptando y enriqueciendo con el paso del tiempo.

Quan escolto a Manel Joseph tinc la sensació d’està davant d’un dels darrers membres d’una generació de cantants en clar perill d’extinció. Joseph és el darrer valedor d’una tradició de cantants irrepetibles que beu de la font del mestissatge, molt abans que aquesta maleïda paraula es posés de moda. Joseph ha estat present en els darrers cinquanta anys d'història de la nostra música i s’ha anat adaptant i enriquint amb el pas del temps.