La Raíz eléctrica de Raúl Rodríguez m'ha portat a múltiples pensaments, a repassar la música andalusa amb toc elèctric que es va obrir pas a partir dels anys setanta del passat segle i que després d'una brillant arrencada va semblar esquerdar-se sense una continuïtat clara. Miro les prestatgeries amb els meus discos i apareixen els Smash amb el seu "garrotín" i tot aquell experiment accidentat amb Manuel Molina sota la tutela d'Oriol Regàs.

Raúl Rodríguez y su Raíz eléctrica me han llevado a múltiples pensamientos, a repasar la música andaluza con toque eléctrico que se abrió paso a partir de los años setenta del pasado siglo y que después de un brillante arranque pareció quebrarse sin una continuidad clara. Miro las estanterías con mis discos y aparecen los Smash con su “garrotín” y todo aquel experimento accidentado con Manuel Molina bajo la tutela de Oriol Regàs.